Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
cambra d’ionització compensada
Física
Detector capaç d’eliminar la influència d’una radiació que és present al mateix temps que una altra que hom vol mesurar.
Per exemple, als reactors nuclears aquests tipus de cambres mesuren el flux neutrònic, àdhuc en presència de raigs gamma Bàsicament, consisteix en dues cambres, una de les quals és sensible a les dues radiacions i l’altra només a la que hom vol estudiar
volumenòmetre
Física
Instrument per a mesurar el volum d’un cos sense submergir-lo en un líquid que permet també de determinar densitats de certs sòlids als quals no són aplicables els mètodes corrents.
Es basa en les variacions de pressió d’un gas contingut en un recipient on hom introdueix el cos que vol mesurar
zero d’un aparell
Física
Indicació que dóna un aparell de mesura abans de sotmetre’l a l’acció de la magnitud que hom vol mesurar.
precisió
Física
Matemàtiques
En contraposició amb error, qualitat de fer correspondre amb exactitud el resultat de la mesura experimental d’una magnitud amb el seu valor real.
La precisió no és quantificable quan hom vol conèixer la precisió d’una mesura, en calcula l’error amb què ha estat realitzada
fluxòmetre
Física
Aparell emprat per a mesurar un flux magnètic.
Consisteix en un galvanòmetre connectat a una bobina, el nucli de la qual és sotmès a l’acció del flux magnètic que hom vol mesurar
negatró
Física
Electró.
El terme és usat quan hom vol palesar la seva càrrega negativa a fi de no confondre'l amb el positró, que la té positiva
opacímetre
Física
Aparell per a mesurar l’opacitat d’un gas, especialment de fums de calderes i gasos d’alts forns.
És format essencialment per una cèllula fotoelèctrica que rep els raigs d’un punt lluminós, després d’haver travessat el gas l’opacitat del qual hom vol mesurar
pàlmer
Física
Instrument per a mesurar gruixos amb gran precisió.
Té la forma d’un falçó en el mànec del qual hi ha un cargol micromètric, que, en avançar, empresona l’objecte el gruix del qual hom vol mesurar
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
radiomicròmetre
Física
Instrument per a mesurar radiacions calorífiques molt febles.
El radiomicròmetre de Vernon-Boys consisteix en un galvanòmetre termoelèctric en el qual la desviació del quadrant mòbil és produïda pel corrent generat per un termoparell, que envolta el quadrant, en incidir-hi la radiació Hi ha, a més, un sistema òptic que permet de concentrar sobre el termoparell la radiació que hom vol mesurar Mitjançant aquest aparell hom pot detectar variacions de temperatura de 10 -6 graus centígrads