Resultats de la cerca

Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Destacà pels seus estudis sobre l’electromagnetisme de Maxwell publicà en dos volums la Theorie der Elektrizität , obra estàndard durant força anys Introduí la noció de moment magnètic i mostrà que la massa de l’electró creix infinitament, a mesura que la seva velocitat s’apropa a la velocitat de la llum Malgrat això, no va conciliar-se mai amb la teoria relativista d’Einstein, que creia errònia per tal com era contrària al sentit comú, i romangué convençut de la validesa de la hipòtesi de l'èter

Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la fundació Karl Zeiss…

Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910

Es graduà el 1900 a Munic i començà el 1904 a ensenyar física a la Universitat de Göttingen Aquest mateix any donà a conèixer la seva teoria de la capa límit, teoria que constitueix una aportació molt important a la mecànica dels fluids Estudià també els fenòmens de transmissió de la calor Publicà Vier Abhandlungen zur Hydrodynamik und Aerodynamik 1927

Fou professor de física a la Universitat de Berlín Inventà un tipus de pila i un mètode per a mesurar angles de desviació en els galvanòmetres sensibles Féu també recerques sobre la polarització elèctrica i el magnetisme

Fill d’un professor de dret, fou deixeble de Helmholtz i de Kirchhoff i explicà física teòrica a les universitats de Munic, Kiel i Berlín Rebé el premi Nobel de física l’any 1918, i l’any 1930 fou nomenat president del Kaiser Wilhelm Institut de Berlín, el qual fou rebatejat en honor seu com a Max Planck Gesellschaft després de la Segona Guerra Mundial Expert en termodinàmica, es plantejà la qüestió de la distribució espectral de l’energia en la radiació de l’anomenat cos negre , problema que ja havia preocupat els físics Wilhem Wien, lord Rayleigh i James Jeans, entre altres Estimulat pels…

Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de la física’,…

En dues memòries presentades el 1845 i el 1848, elaborà la teoria del potencial d’inducció mútua entre dos circuits i fixà matemàticament el valor de la força electromotriu engendrada pel moviment d’un conductor dins un camp electromagnètic En contraposició a Fresnel, enuncià la teoria que considerava les ones lluminoses paralleles al pla de polarització En el terreny de la cristallografia, comprovà la influència de la temperatura en l’estructura dels cristalls del bòrax i del guix i investigà també la conductibilitat tèrmica i elèctrica en els cossos sòlids