Resultats de la cerca

Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils

Inicialment ajudant de farmàcia, es dedicà després a la investigació física, sobretot en electricitat i electròlisi Descobrí el principi bàsic de l’acumulador 1803, establí la primera sèrie electroquímica metàllica i analitzà els efectes del galvanisme Descobrí els raigs ultraviolats Publicà Physikallisch-Chemische , en 3 volums 1806, i Das Elektrische System des Körpers 1805, entre altre obres

Fou ajudant de Huygens des del 1673 i posteriorment de Boyle, a Anglaterra, on perfeccionà la màquina pneumàtica 1676-79 i ideà el digestor , conegut com a marmita de Papin A Alemanya residí a Marburg i Kassel, on inventà diversos aparells La seva màxima preocupació, però, fou la màquina de vapor, de la qual fou, de fet, un precursor

Durant la guerra del Francès fou ajudant de cirurgia de l’exèrcit El 1814 li fou confiada la càtedra de física experimental de l’escola de física creada per la Junta de Comerç de Barcelona Més tard fou vicerector i catedràtic de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i membre de les de Bones Lletres i de Ciències i Arts de Barcelona Traduí obres de text per a estudis de física i publicà alguns opuscles de temes científics

Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física

Estudià al Saint John's College de Cambridge i treballà, com a ajudant d’Ernest Rutherford, al laboratori Cavendish Fou secretari d’estat per a la investigació el 1939 S'interessà pels problemes de la propagació d’ones electromagnètiques, que aplicà més tard al desenvolupament del radar Estudià també la ionosfera, la variació de la seva densitat electrònica amb les radiacions solars i la reflexió en ella de les ones de ràdio, i hi establí una nova capa que porta el seu nom Per aquests treballs rebé el premi Nobel de física el 1947

Fou deixeble i ajudant de Helmholtz a Berlín i professor a Karlsruhe i a Bonn Interessat per la teoria de Maxwell sobre l’electromagnetisme, féu nombrosos experiments que confirmaren les idees d’aquell Inventà l’oscillador i el ressonador que avui porten el seu nom i obtingué les ones elèctriques d’alta freqüència que hom utilitzà després a la radiotelegrafia El 1887 descobrí l’efecte fotoelèctric i investigà la natura dels raigs catòdics És autor de nombroses memòries, entre les quals es destaca Über die Ausbreitungsgeschwindigkeit der elecktrodynamischen Wirkungen ‘Sobre la…

Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra  dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…

Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans…

Autodidacte, el 1798 ingressà a la Medical Pneumatic Institution de Bristol, on estudià la possible acció terapèutica de diversos gasos i dels òxids i els àcids del nitrogen El 1800, Rumford el feu entrar com a professor ajudant de química a la Royal Institution of Great Britain de Londres el 1803 fou nomenat membre de la Royal Society, de la qual fou president 1820-27 Arran de l’invent de la pila d’A Volta, Davy s’interessà per l’acció química del corrent elèctric El 1807 aconseguí d’aïllar el sodi i el potassi per electròlisi de l’hidròxid de sodi i l’hidròxid de potassi fosos…