Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
William Thomas Astbury
Física
Físic anglès.
Educat a Cambridge, fou ajudant de William Bragg a la Royal Institution Fou elegit fellow de la Royal Society i director del Textile Physics Research Laboratory el 1940 Mitjançant raigs X aprofundí l’estudi de les estructures de les proteïnes i dels alts polímers, en particular de les fibres tèxtils
Norman Foster Ramsey
Física
Físic nord-americà.
Es dedicà a la docència i a la recerca a les universitats de Columbia 1942-47 i Harvard des del 1947, i ocupà alts càrrecs d’assessoria en organismes militars Laboratori de Los Alamos, 1943-45 exèrcit de l’aire, 1947-50 OTAN 1958-59, etc El 1989 li fou atorgat el premi Nobel de física per la invenció de la tècnica de separació per camps oscillatoris, destinada a desplaçar els àtoms d’un nivell d’energia a un altre
opacímetre
Física
Aparell per a mesurar l’opacitat d’un gas, especialment de fums de calderes i gasos d’alts forns.
És format essencialment per una cèllula fotoelèctrica que rep els raigs d’un punt lluminós, després d’haver travessat el gas l’opacitat del qual hom vol mesurar
Konstantin Sergejevič Novoselov
Konstantin S. Novoselov
© Condensed Matter Physics Group, The University of Manchester
Física
Físic rus.
Graduat a l’Institut de Física i Tecnologia de Moscou 1997, entre el 1997 i el 1999 fou investigador a l’Institut de Tecnologia Microelectrònica de Černogolovska i entre el 1999 i el 2001 fou Researcher al Laboratori d’Alts Camps Magnètics de la Universitat de Nimega, on el 2004 es doctorà Des del 2001 investiga a la Universitat de Manchester i el 2007 fou nomenat investigador de la Royal Society Ha publicat més de seixanta articles sobre el grafè i les seves propietats, dos dels quals a Science i Nature el 2004 i el 2005, respectivament, que han estat bàsics en aplicacions…
recuperador
Física
Aparell o instal·lació que permet la recuperació d’una part de la calor dels gasos de combustió d’un fogar abans que es perdin en l’atmosfera.
Algunes vegades els gasos de combustió, generalment molt abundants i molt calents, passen per un recuperador, abans d’ésser conduïts a la xemeneia, i en ésser-hi refredats permeten d’escalfar l’aigua d’alimentació o l’aire comburent Unes altres vegades, els gasos passen per economitzadors economitzador per tal de fornir del vapor necessari la mateixa fàbrica on és situat el forn Hi ha recuperadors anomenats d’inversió , que permeten d’escalfar el gas combustible i l’aire de combustió amb els gasos que surten dels fogars dels forns industrials importants forns alts, de les…
cop d’ariet
Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant, una…
Albert Einstein
Albert Einstein
© Oren Jack Turner, Princeton / Library of Congress
Física
Físic alemany.
Es naturalitzà suís 1900, i posteriorment, nord-americà 1940 Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric Feu també estudis de música era un bon intèrpret de violí No trobà lloc en l’ensenyament fins el 1909 a la Universitat de Zuric en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents de Berna el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la Universitat de Berlín dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 com Zur Elektrodynamik bewegter Korper ‘…