Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
amplitud
Física
Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode.
Quan la magnitud vibratòria pot ésser expressada per una funció sinusoidal del tipus ft = A sin οt + ϕ, l’amplitud val A i correspon al cas en què sin οt + ϕ val 1
amplitud doble
Amplitud d’un moviment oscil·làtori periòdic (a = amplitud; 2a = amplitud doble)
Física
Diferència algèbrica entre els valors extrems d’una magnitud vibratòria o oscil·lant en un període.
oscil·lació
A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament
© Fototeca.cat
Física
Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.
En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscillació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscillació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment L’expressió formal de l’oscillació d’una magnitud u és en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscillació no és amortida Quan l’agent exterior que provoca l’oscillació varia amb el temps, té lloc una oscillació forçada , en el qual cas, si el període…
batement
(a) Superposició de dues ones d’igual amplitud i freqüències semblants, i (b) ona que resulta de la superposició, amb una amplitud modulada que oscil·la la sinuositat (línia de traços)
© fototeca.cat
Física
Oscil·lació que presenta l’amplitud de vibració de l’ona resultant de la interferència de dos trens d’ones de freqüències pròximes; el nombre de batements per segon és igual a la diferència entre les freqüències dels dos trens d’ones.
Aquest fenomen és aprofitat en acústica per a mesurar freqüències hom mescla la freqüència el valor de la qual vol mesurar amb una que sigui coneguda i propera, i obté així uns batements de freqüència iguals a la diferència entre les dues freqüències mesclades
macrosò
Física
So de molt alta amplitud i intensitat.
Per a la seva descripció no és vàlida l’aproximació lineal, per la qual cosa la part de l'acústica que estudia aquests sons és anomenada acústica no lineal o macrosònica
valor de cresta a cresta
Física
Diferència algèbrica entre els valors màxim i mínim que en un interval donat pren una magnitud variable en el temps.
En una magnitud periòdica és l' amplitud total , i si aquella és simètrica hom l’anomena també amplitud doble
ona
Física
Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.
El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai moviment ondulatori L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física així, hom parla d’ones sonores acústica, electromagnètiques electromagnetisme, associades mecànica quàntica, elàstiques elasticitat, etc, car la natura és plena de fenòmens periòdics rotació dels planetes, oscillacions de partícules materials, batecs del cor, etc que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al…
valor de cresta
Física
Valor màxim que pren en un interval donat una magnitud variable en el temps.
En una magnitud periòdica és l' amplitud
elongació
Física
Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d’equilibri en cada moment.
L’elongació màxima és l' amplitud de l’oscillació
semioscil·lació
Física
Part d’un moviment periòdic corresponent a la meitat d’una oscil·lació, com ara la compresa entre els instants t = 0 i t =T/2, essent T el període.
En particular, en el moviment harmònic l’elongació màxima és anomenada amplitud de semioscillació