Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
anells de difracció
Física
Anell causats per la interferència dels raigs lluminosos procedents de la difracció que sofreix la llum d’un focus lluminós en passar a través d’un diafragma circular de diàmetre molt petit.
Si la llum és monocromàtica, la interferència es manifesta per anells illuminats separats per anells ombrejats si la llum és blanca, la interferència dóna anells irisats
anells de Newton
Física
Anells concèntrics iridescents que hom observa entorn del punt de contacte d’una lent planoconvexa de gran radi amb una superfície de vidre perfectament plana.
Són la manifestació de la interferència que es produeixen entre si les radiacions de llum blanca quan travessen o es reflecteixen en una làmina molt fina i transparent de cares no paralleles Les irisacions que presenten una bombolla de sabó o les figures de color més o menys regulars que a vegades es formen en posar en contacte dos vidres plans, obeeixen el mateix fenomen
anells d’interferència
Física
Fenòmen d’interferència de la llum manifestat per una sèrie d’anells concèntrics, alternativament clars i obscurs, observables en el pla focal d’una lent convergent, quan hom hi fa incidir els raigs que provenen de la reflexió d’un focus extens de llum monocromàtica en les dues cares d’una l’.
El mateix fenomen es manifesta si hom oberva els raigs transmesos per la làmina, però les zones clares i obscures presenten una posició oposada
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…
Odd Hassel
Física
Químic i físic noruec.
El 1969 compartí el premi Nobel de química amb DHRBarton, pels seus treballs en l’anàlisi conformacional com a nou auxiliar per a esbrinar l’estructura molecular Estudià també l’estructura dels composts orgànics amb halògens, l’estereoquímica dels anells de sis carbonis i l’estructura molecular per mitjà dels raigs X i la difracció d’electrons
Centre Europeu per a la Recerca Nuclear

© CERN
Física
Institució intergovernamental europea creada el 1952 per a la recerca fonamental en el camp de la física de les altes energies.
Els estats fundadors foren França, la República Federal Alemanya, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa, Dinamarca, Bèlgica, els Països Baixos, Suècia, Noruega, Grècia i l’antiga Iugoslàvia Posteriorment, s’hi afegiren Àustria 1959, Espanya 1983, Portugal 1986, Polònia i Finlàndia 1991, la República Txeca i Eslovàquia 1993 i Bulgària 1999 També n’és membre la Unió Europea des del 1985 La seu i les installacions són prop de Ginebra, a la frontera francosuïssa, i consta dels emplaçaments de Meyrin i Prévessin, separats per pocs quilòmetres Els camps de recerca del CERN consten…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres…