Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química…
Gaston Planté
Física
Físic francès.
Fou professor al Conservatoire des Arts et Métiers i a l’Association Polytechnique de París És conegut sobretot perquè fou l’inventor de l’acumulador de plom i d’àcid sulfúric 1859
Domènec Gecselí i Roig
Física
Físic.
Era doctor en teologia El 1764 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona S'ocupà de la secció de pneumàtica i acústica, de la qual fou director i revisor 1766-d 1801
Salvador Magrinyà
Física
Història
Militar
Físic i militar.
Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions Publicà una Metódica instrucción de guías para las maniobras de infantería 1821
Isidre Pòlit i Buxareu
Astronomia
Física
Físic i astrònom.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Superior d’Agricultura, fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1955-58 i membre electe de la de Medicina i Cirurgia 1956 Dirigí 1939-58 la secció d’astronomia de l’Observatori Fabra Deixà treballs d’astronomia i física, alguns dels quals figuren en les Memòries de l’Acadèmia de Ciències
Pere de Vieta i Gibert
Física
Cirurgià i físic.
Durant la guerra del Francès fou ajudant de cirurgia de l’exèrcit El 1814 li fou confiada la càtedra de física experimental de l’escola de física creada per la Junta de Comerç de Barcelona Més tard fou vicerector i catedràtic de la Universitat de Barcelona, vicepresident de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia i membre de les de Bones Lletres i de Ciències i Arts de Barcelona Traduí obres de text per a estudis de física i publicà alguns opuscles de temes científics
Jean Daniel Colladon
Física
Enginyer i físic suís.
Professor de mecànica a l’Escola d’Arts de París i a la Universitat de Ginebra L’any 1828, mesurà, juntament amb Sturm, la velocitat del so en l’aigua 1 435 m/s i la compressibilitat dels fluids Demostrà els avantatges de l’aire comprimit en la transmissió de força de les bombes de compressió que aplicà a la construcció de túnels Sant Gotard i Mont-Lein Treballà sobre l’electricitat atmosfèrica i sobre la propulsió de les rodes de pales en els vaixells de vapor
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs procediments…
Josep Baltà i Elias
Física
Doctor en ciències físiques.
Fou president del Ràdio Club de Catalunya 1923-25 Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la Universitat de Salamanca 1933-41 i de la Universitat Central de Madrid 1941-63, així com acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1948 i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid 1950 Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies construí el primer generador electroestàtic de l’Estat espanyol, i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica Collaborà…
La RACAB i les observacions dels eclipsis
Física
Els eclipsis han estat sempre fenòmens que desperten curiositat tant entre la comunitat científica i com entre la ciutadania Històricament, a Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona RACAB ha tingut un paper clau en l’observació i estudi d’aquests esdeveniments, com explica l’article “ La RACAB i les observacions dels eclipsis ” En aquest article del blog Sobre física, recerca i universitats Divulcat , el físic Ramon Pascual ens explica com la ciència catalana ha seguit aquests espectacles celestes i com han contribuït al progrés del coneixement astronòmic,…