Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
prisma de Nicol

Fototeca.cat
©
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia que ha estat tallat en dues parts, segons la diagonal menor, les quals són enganxades novament amb bàlsam del Canadà.
Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador de llum…
prisma de Wollaston
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre de quars format per dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà tot al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
Les cares d’incidència i d’emergència del raig de llum han estat tallades parallelament a l’eix òptic, però, en l’encaix, el de l’un i el de l’altre formen un angle recte, i l’eix del prisma d’incidència resta perpendicular a les arestes d’unió d’ambdós prismes, i l’altre eix, parallel a aquestes arestes D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació, i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats i refractats en direccions simètriques…
prisma de Rochon
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia, compost de dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat amb el raig…