Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
bombardejar
Física
Dirigir un feix de partícules o de radiació sobre un fitó material per tal d’induir una reacció nuclear
o d’estudiar la difusió de les partícules que resulten de la col·lisió
.
anàlisi per activació
Física
Tècnica d’anàlisi que consisteix a bombardejar prèviament amb partícules subatòmiques la mostra que s’ha d’analitzar per tal de provocar una reacció nuclear que activi, és a dir, que transformi en radioactius els nuclis atòmics de la mostra.
Els projectils més utilitzats per a bombardejar són els neutrons tèrmics en aquest cas la reacció nuclear que es produeix és una captura radiant n + A Z X → A + 1 Z X + γ La desintegració del radionúclid produït va acompanyada, en general, d’emissió de raigs gamma l’espectre dels quals es pot analitzar amb molta precisió A partir de l’anàlisi d’aquest espectre es pot arribar a conèixer la naturalesa i la quantitat dels núclids presents inicialment a la mostra
accelerador de Cockcroft-Walton
Física
Accelerador de partícules lineal, que accelera un feix de partícules carregades positivament (protons o ions) mitjançant un alt voltatge constant assolit gràcies a un multiplicador de tensió.
Fou el primer accelerador construït, i el primer usat per a realitzar transmutacions nuclears 1932, experiència portada a terme per JD Cockcroft i ETS Walton en bombardejar nuclis de liti amb partícules α per tal d’obtenir-ne nuclis d’heli
experiment de Davisson-Germer
Física
Important experiment efectuat el 1927 per C.J.Davisson i L.H.Germer, amb el qual demostraren que les partícules de matèria, sota determinades condicions, presenten un moviment ondulatori.
L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria
fissió
Fissió nuclear d’un nucli d’urani 235: els productes de fissió emeten uns set electrons i es transmuten en elements estables
© Fototeca.cat
Física
Reacció nuclear exoenergètica consistent en la partició d’un nucli atòmic en dos altres nuclis de masses comparables.
Fou descoberta en bombardejar urani amb neutrons, amb la idea d’obtenir, artificialment, elements desconeguts que, en la taula periòdica, hom havia de situar més enllà de l’urani, darrer element natural conegut Des del 1934 Fermi utilitzà els neutrons com a projectils de bombardeig contra nuclis, especialment d’urani, i arribà a identificar un isòtop de l’element 93 neptuni El 1939 Hahn i Strassmann, amb experiències semblants, identificaren un isòtop del bari element 56 i el seu descendent radioactiu, el lantà element 57, i per això hom els considera descobridors de la fissió…
àtom
Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…