Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
interferència constructiva
Física
En un interferòmetre, qualsevol dels punts en els quals coincideixen els màxims valors de les intensitats de les ones que hi interfereixen.
Els llocs geomètrics definits per aquests punts apareixen com a franges brillants rectes o circulars, segons el tipus d’interferòmetre
espectre acanalat
Física
Espectre discontinu produït en descompondre espectroscòpicament la llum del blanc d'ordre superior
.
Consisteix en un seguit de bandes brillants separades per bandes fosques canals que corresponen a les longituds d’ona que manquen en el blanc d’ordre superior
ratlla de l’espectre
Física
Ratlla que apareix en certs tipus d’espectre, dit espectre de ratlles, la qual correspon a una longitud d’ona determinada.
Les ratlles dels espectres d’emissió són brillants, mentre que les dels d’absorció dites ratlles d’absorció són fosques Un exemple conegut d’aquestes darreres és el de les ratlles de Fraunhofer
ultramicroscopi
Física
Microscopi proveït d’un condensador que fa arribar la llum lateralment al portaobjectes, la qual cosa fa que les partícules molt petites, que no serien visibles amb el microscopi òptic ordinari, apareguin visibles com a punts brillants damunt un fons negre.
ullera
Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
Física 2014
Física
Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…