Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
col·lisió inelàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual hi ha canvi de l’energia interna d’almenys una de les partícules.
Aquest canvi es pot manifestar en l’excitació d’almenys una de les partícules o en la producció de noves partícules
conversió
Física
Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar per a mesurar-la una unitat de mesura diferent.
Els factors que fan possible de fer la conversió o el canvi d’unitats són anomenats factors de conversió i no són més que l’expressió del valor numèric d’una unitat en termes de l’altra
desintegració
A l’esquerra, desintegració del K43, que es transforma en un Ca43 per emissió d’un electró (β-); a la dreta, esquema de la desintegració del Sc43, que es transforma també en Ca43 sigui emetent un positró (β+) sigui capturant un electró perifèric (EP); al centre, representació dels distints estats excitats del Ca43, i els diferents tipus de radiació γ emesos per un àtom en passar a l’estat fonamental
© fototeca.cat
Física
Canvi espontani en l’estructura interna de certs nuclis.
Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests fenòmens hom troba, sovint…
força dèbil
Física
Interacció fonamental que provoca el canvi de color d’un quark.
La força dèbil és una de les quatre interaccions fonamentals Es transmet per l’intercanvi de bosons vectorials intermediaris És una força de curt abast, aproximadament 10 −18 metres Està involucrada en diverses formes de decaïment radioactiu i és la responsable de la conversió d’un protó en un neutró
calor de transformació
Física
Energia tèrmica necessària per a efectuar un canvi de fase d’una substància a temperatura constant.
Així, hom parla de calor de fusió, calor de vaporització, calor de sublimació Hom la mesura en cal/g
col·lisió elàstica
Física
Col·lisió entre partícules en la qual cap de les partícules no experimenta cap canvi de l’energia interna.
Després de la collisió, les partícules són les mateixes que abans del xoc En aquesta mena de collisions es conserva l’energia cinètica
efecte electroòptic
Electrònica i informàtica
Física
Canvi en les propietats òptiques d’un cristall piezoelèctric en ésser-li aplicada una diferència de potencial elèctric.
Els cristalls que tenen aquesta propietat són emprats com a moduladors de llum
termoestàtica
Física
Branca de la termodinàmica que estudia els sistemes tèrmics en equilibri tot basant-se en dades macroscòpiques i que requereix que els processos estudiats no depenguin, com a variable explícita, del temps.
Els mètodes termoestàtics indiquen el sentit d’un procés de canvi, però no la velocitat del canvi
estat d’agregació
Física
Estat d’un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
Segons l’estat d’agregació, un sistema material es pot presentar en tres fases fonamentals, sòlida, líquida i gasosa , i hom anomena canvi d’estat o canvi de fase el pas d’un d’ells a un altre qualsevol