Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Henry Cavendish
Física
Físic i químic anglès.
Ingressà a la Royal Society el 1760 Sis anys més tard, en la seva comunicació Factitious Airs , establí la diferència entre el diòxid de carboni aire fix i l’hidrogen aire inflamable i també desenvolupà tot un seguit de tècniques per a treballar amb gasos El 1783, en els seus Experiments on Air , determinà que l’atmosfera té una composició constant i preveié l’existència dels gasos rars sintetitzà l’àcid nítric per oxidació del nitrogen i l’aigua amb l’eudiòmetre que porta el seu nom En els seus estudis sobre l’electricitat investigà sobre la capacitat dels condensadors i les propietats dels…
balança de Cavendish

Esquema simplificat d’una balança de Cavendish
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la força gravitatòria exercida per les masses, a partir de la deformació per torsió d’un fil metàl·lic.
D’aquest fil penja una tija que té dues boles a l’extrem situades a prop de dues masses més grans, tendeixen a aproximar-s’hi per efecte de l’atracció gravitatòria, la qual cosa origina un moviment rotatori que s’evidencia per la torsió del fil i que és mesurat per un sistema òptic
balança de Coulomb
Física
Instrument que mesura la força electroestàtica mútua entre càrregues elèctriques, a partir de la torsió d’un fil metàl·lic del qual penja una tija amb dues boles carregades als extrems.
Funciona sobre la mateixa idea de la balança de Cavendish
Charles Vernon Boys
Física
Físic anglès.
El 1895, amb una balança de torsió, dissenyada per ell mateix, determinà la massa de la Terra en 6 x 10 2 4 kg experiència semblant a la de Cavendish El 1890 inventà un radiomicròmetre amb què mesurà la temperatura de la superfície de la lluna i la dels planetes
John Michell
Física
Físic anglès.
Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus
Charles Thomson Rees Wilson
Charles Thomson Rees Wilson
© Fototeca.cat
Física
Físic escocès.
Treballà al Cavendish Laboratory i fou professor a Cambridge Estudià els nuclis de condensació, els ions, l’electricitat atmosfèrica, la radiació còsmica, els raigs X i els γ El 1912 donà a conèixer la seva cambra de boira , coneguda amb el seu nom i destinada a l’estudi de les trajectòries de partícules carregades El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de física, compartit amb AHCompton
Ernest Thomas Sinton Walton
Física
Físic irlandès.
En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín
Nevill Francis Mott
Física
Físic anglès.
Educat al Saint John's College de Cambridge, treballà posteriorment amb E Rutherford Director del Cavendish Laboratory, estudià la física dels aliatges mètallics, l’estructura atòmica dels metalls i el moviment dels electrons a llur si Autor de nombroses publicacions, és considerat el creador d’una escola de metallúrgia física Fou president de la Unió Internacional de Física 1951-57 El 1977 li fou atorgat el premi Nobel de física, que compartí amb PW Anderson i J Van Vleck
Martin Ryle
Astronomia
Física
Físic i astrònom anglès.
Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits
William Lawrence Bragg
Física
Físic anglès, fill de William Henry Bragg.
Treballà amb el seu pare, amb el qual descobrí una relació simple que explica el comportament dels raigs X en travessar els cristalls llei de Bragg Investigà amb aquest mètode diferents cristalls, molècules orgàniques, com l’hemoglobina, i els aliatges Substituí Ernest Rutherford com a professor de la Universitat de Manchester i com a director del laboratori Cavendish de Cambridge Rebé el premi Nobel de física juntament amb el seu pare, el 1915 És autor de The Crystalline State 1934, Electricity 1936 i Atomic Structure of minerals 1937