Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre Formulà, a…
segon
Física
Unitat de temps en el sistema internacional (SI).
El 1967 la XIII Conferència General de Pesos i Mesures CGPM el definí com la durada de 9 192 631 770 períodes de la radiació corresponent a la transició entre els dos nivells hiperfins de l’estat fonamental de l’àtom de cesi-133 El seu símbol és s A partir de la tradició, tan antiga, de dividir el dia en 24 hores, cadascuna d’elles dividida posteriorment en 60 minuts i cadascun d’aquests en 60 segons, el segon fou definit com 1/86400 del dia solar mitjà Davant la dificultat de precisar la definició de dia solar mitjà, el 1956 el Comitè Internacional de Pesos i Mesures CIPM, a partir de les…
desintegració

A l’esquerra, desintegració del K43, que es transforma en un Ca43 per emissió d’un electró (β-); a la dreta, esquema de la desintegració del Sc43, que es transforma també en Ca43 sigui emetent un positró (β+) sigui capturant un electró perifèric (EP); al centre, representació dels distints estats excitats del Ca43, i els diferents tipus de radiació γ emesos per un àtom en passar a l’estat fonamental
© fototeca.cat
Física
Canvi espontani en l’estructura interna de certs nuclis.
Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests fenòmens hom troba, sovint…
radioactivitat

Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…
Física 2018
Física
Grafè superconductor El grafè amb electrons esdevé un material superconductor, mentre que el grafè bicapa esdevé un aïllant de Mott canviant l’orientació relativa de les dues capes © AlexanderAlUS La notícia de l’any en física va ser la demostració que es pot controlar la conductivitat elèctrica de materials bidimensionals bicapa canviant l’orientació relativa de les dues capes El grup de l’investigador valencià Pablo Jarillo-Herrero del MIT va publicar dos articles en què mostrava, en primer lloc, que el grafè bicapa –un material format per només dues capes de grafè– esdevé un aïllant de…