Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
acròmat
Física
En física quàntica, sistema de dues o més lents electromagnètiques que anul·len la cromaticitat d’un feix de partícules accelerades en un accelerador, de manera que es manté localitzat durant moltes voltes al llarg de l’anell de l’accelerador.
El nom prové de l’analogia amb els sistemes acromàtics òptics, en què les aberracions cromàtiques de cada lent —provocades pels canvis en la longitud d’ona de la llum en incidir a les vores de la lent— són compensades per les altres lents del sistema, amb la qual cosa es manté la cromaticitat uniforme i no se separen els raigs de diferents colors En el cas dels feixos de partícules electromagnètiques en moviment, cada partícula té associada una energia que és funció de la seva longitud d’ona, i la funció de l’acròmat és evitar que se separin les partícules de diferent energia i,…
principi d’Amici
Esquema del principi d’amici: a) lent esfèrica; b) menisc convergent; c) lents convergents; A) punt estigmàtic de l’esfera; A’, A'') punts aplanètics; C) centre de curvatura
© fototeca.cat
Física
Principi per a la construcció de l’objectiu dels microscopis que, basant-se en les propietats dels punts estigmàtics del dioptre esfèric, indica la manera de corregir la desviació dels raigs que procedeixen de l’objecte d’observació.
L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…
conjugació de fase òptica
Física
Utilització de fenòmens de l’òptica no lineal per a invertir una ona lluminosa de manera que l’ona de retorn ressegueixi exactament la trajectòria de l’ona incident.
Els disposititus capaços de produir-la s’anomenen miralls conjugadors de fase Si un feix de llum travessa una substància distorsionadora i després és reflectit per un mirall conjugador de fase, aquest fa que el feix reflectit tingui les distorsions del feix incident però de sentit contrari, de manera que, si hom el fa passar novament per la substància distorsionadora retrocedint per la trajectòria inicialment reconeguda, el feix emergent no presenta gairebé distorsions, atès que aquestes han estat compensades Per aquesta raó, el fenomen és conegut també com a reflexió d’inversió…
bomba
bateria de bombes centrífugues en una central de subministrament d’aigua potable
© Fototeca.cat
Física
Aparell destinat a provocar el moviment d’un fluid al llarg d’un conducte, en un sentit determinat, mitjançant una aportació d’energia mecànica, que és transformada en un augment d’altura de càrrega.
El terme bomba és aplicat quan el fluid és un líquid net o carregat, una pasta o una massa granulosa, i, en el cas dels gasos, quan és practicat el buit en un recipient en la resta de casos en què el fluid és un gas, hom parla de compressors compressor Les aplicacions de les bombes són molt diverses, per tal com ho són les finalitats del transport de fluids En molts casos interessa el fluid per ell mateix, sigui per a portar-lo en un indret determinat elevació d’aigua potable per a distribució urbana o per a ús domèstic, regatge de peu o per aspersió, etc, sigui per a treure-l’en dessecament…