Resultats de la cerca

La precisió no és quantificable quan hom vol conèixer la precisió d’una mesura, en calcula l’error amb què ha estat realitzada

Féu recerques en electricitat, on donà a conèixer el 1883 un conegut teorema, que duu el seu nom, sobre els circuits elèctrics teorema de Thévenin

Fou professor a Mòdena i París, on visqué durant molt de temps Són notables les seves recerques sobre els fluids, on donà a conèixer el tub que duu el seu nom venturi Estudià també els colors i els sons audibles

Fou professor a Grenoble Estudià les solucions diluïdes, sobre les quals donà a conèixer la llei que duu el seu nom Perfeccionà l’ebullioscòpia i la crioscòpia Estudià la força electromotriu de les piles galvàniques, la calor de reacció i la compressibilitat de les solucions

Ideà la làmpada d’incandescència, independentment d’Edison, i la donà a conèixer el 1878 El 1888 en substituí el filament primitiu per un de tàntal Investigà sobre fotografia, ideà el paper de carbó i el de bromur Introduí el sistema de les plaques alveolars en l’acumulador de plom

Treballà als laboratoris de la General Motors, on investigà les propietats de les substàncies termomagnètiques El 1967 donà a conèixer l’efecte que duu el seu nom sobre el moment de torsió que experimenta un cilindre suspès en un gas paramagnètic a baixa pressió i sotmès a l’acció d’un camp magnètic

Les magnituds que considera la fotometria són el flux lluminós, l’exitància lluminosa, la intensitat lluminosa, la illuminació i la luminància Les magnituds corresponents a un emissor o a un receptor tenen relació entre elles, de manera que per a un emissor o un receptor ideal només cal conèixer una de les magnituds per a deduir-ne les altres

Estudià a Cambridge, on es doctorà el 1948 Treballà en el camp dels semiconductors a Anglaterra, als EUA i al Canadà en diferents empreses i fou professor de diverses universitats angleses i americanes Les seves recerques el conduïren al descobriment de l’efecte que duu el seu nom i que donà a conèixer el 1963 efecte Gunn

Es graduà el 1900 a Munic i començà el 1904 a ensenyar física a la Universitat de Göttingen Aquest mateix any donà a conèixer la seva teoria de la capa límit, teoria que constitueix una aportació molt important a la mecànica dels fluids Estudià també els fenòmens de transmissió de la calor Publicà Vier Abhandlungen zur Hydrodynamik und Aerodynamik 1927

Treballà al Cavendish Laboratory i fou professor a Cambridge Estudià els nuclis de condensació, els ions, l’electricitat atmosfèrica, la radiació còsmica, els raigs X i els γ El 1912 donà a conèixer la seva cambra de boira , coneguda amb el seu nom i destinada a l’estudi de les trajectòries de partícules carregades El 1927 li fou atorgat el premi Nobel de física, compartit amb AHCompton