Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
repulsió
Física
Interacció entre dos sistemes físics a conseqüència de la qual es repel·leixen.
electró secundari
Física
Electró emès per un sòlid a conseqüència de la incidència d’un electró (primari).
raigs corpusculars
Física
Radiació la natura de la qual és corpuscular.
Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs α alfa i β beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics catòdic i els raigs còsmics còsmic També cal esmentar els raigs δ delta, que són formats per electrons i es produeixen com a conseqüència de la ionització dels àtoms quan els raigs α o β travessen la matèria, i els anomenats raigs positius o raigs canals , que són raigs corpusculars formats per ions positius que es produeixen en els tubs de descàrrega, com a conseqüència de la ionització dels àtoms i molècules del gas enrarit present
pes
Física
Força amb què la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqüència del fenomen de la gravitació.
El pes p d’un cos es relaciona amb la seva massa m mitjançant l’equació p = m g , on g és el vector camp gravitatori o acceleració de la gravetat La mesura de pesos, un cop és coneguda g , és feta indirectament, comparant masses amb balances Els resultats són expressats en unitats de força, bé que és molt estès el costum de designar el pes d’un cos de massa m pel valor de la massa, expressada en quilograms o en grams
llei de Brewster
Física
Llei referida a la polarització de la llum per reflexió, segons la qual l’angle de polarització ϑp = n’/n, essent n i n’ els índexs de refracció dels medis incident i reflector, respectivament.
Com a conseqüència, l’angle reflectit és perpendicular al refractat
principi de Fermat
Física
Principi de l’òptica geomètrica segons el qual el camí òptic recorregut per un raig lluminós entre dos punts té un valor extrem, màxim o mínim, respecte a qualsevol altre camí òptic que hom pugui considerar entre aquests dos punts.
Com a conseqüència, el temps que el raig lluminós inverteix a anar d’un punt a un altre és mínim
aproximació de Born
Física
Mètode de resolució de l’equació d’ona d’una partícula que xoca contra un blanc, consistent a considerar l’energia de la partícula com a suma de dos termes: H = H0 + V, essent H0 l’energia del sistema (projectil + blanc) aïllat i V un terme pertorbatiu.
En conseqüència, és tant més vàlida com més gran és l’energia cinètica, per tal com més negligible és aleshores el terme pertorbatiu
dispersió
Física
Procés mitjançant el qual té lloc un canvi de les constants físiques, o àdhuc de la natura, d’una ona o un feix de partícules que travessen un medi, a causa de la interacció amb les partícules d’aquest.
Hom anomena també així la difusió a què és sotmesa l’ona o el feix de partícules en qüestió com a conseqüència d’aquest procés
pluja radioactiva
Meteorologia
Física
Descens vers el sòl de pols formada per partícules esdevingudes radioactives com a conseqüència d’una explosió nuclear.
Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement
captura K
Física
Tipus de desintegració radioactiva d’un àtom en la qual un electró cortical és absorbit pel nucli; en general, aquest electró pertany a la capa K (la més pròxima al nucli).
Com a conseqüència de la captura K el nucli emet un neutrí i raigs X, aquests a causa de l’arranjament dels altres electrons corticals partícula beta