Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
matèria
Filosofia
Física
Allò que, ensems amb l’energia, constitueix l’univers físic.
La filosofia i la física, fins a la darreria del segle XIX, pretenien de definir la matèria per les seves qualitats essencials, les quals d’antuvi consistien en l’extensió, la impenetrabilitat i la inèrcia Al segle XVIII certs pensadors, principalment els enciclopedistes francesos, hi afegiren la mobilitat, la pesantor i la “força activa” l’elèctrica, per exemple, però ja Buffon objectava que la matèria pot tenir moltes altres qualitats generals per descobrir La tendència reductora del racionalisme i del positivisme, però, ha mantingut fins al segle XX la identificació de la matèria amb la…
mètode de les mescles
Física
Mètode calorimètric consistent a mesurar la quantitat de calor produïda en l’evolució d’un sistema, mitjançant la diferència de temperatura que aquesta evolució provoca en una substància que prèviament hom hi ha mesclat.
Aquest mètode constitueix el fonament dels calorímetres de mescla calorímetre
vector d’estat
Física
Element que permet d’expressar el conjunt de propietats d’un sistema, descrites amb una estructura suficient perquè puguin ésser tractades mitjançant els mètodes matemàtics propis dels espais vectorials, o d’espais funcionals més generals, i concretament mitjançant la teoria de camps.
En constitueix un exemple la descripció de l’escorça atòmica
front d’ona
Física
Superfície imaginària normal a la direcció de propagació d’una ona electromagnètica.
Constitueix el lloc geomètric dels punts que, en un instant donat, tenen la mateixa fase
histèresi
Física
Fenomen pel qual un material presenta, en un instant donat, un estat que depèn no solament de la causa excitadora, sinó també dels estats anteriors.
La representació gràfica d’aquest fenomen, quan aquesta causa és periòdica, constitueix el cicle d’histèresi
fórmula de Wien
Física
Fórmula que dóna la densitat d’energia d’una radiació per unitat d’energia i d’interval de freqüències, a partir de la teoria clàssica del cos negre.
Hom l’escriu i constitueix l’expressió asimptòtica de la fórmula de Planck en la regió de les freqüències altes h ν > > kT
lluminositat
Electrònica i informàtica
Física
Atribut de la sensació visual segons el qual una superfície determinada sembla emetre més o menys llum.
Constitueix una de les característiques de la sensació de color Anomenada també brillantor , és aproximadament el corresponent psicosensorial de la magnitud fotomètrica coneguda com a luminància
ona associada
Física
Ona que hom atribueix a una partícula de massa m quan és dotada d’una velocitat v.
Aquest concepte fou introduït en la física per Louis-Víctor de Broglie i constitueix una de les hipòtesis de treball inicials de la mecànica quàntica La seva longitud d’ona λ és λ= h / mv , en què h és la constant de Planck
camp magnètic giratori
Física
Camp magnètic de mòdul constant la direcció del qual gira amb una velocitat angular constant ω en un pla fix P
.
Sol ésser produït per un conjunt de N bobines fixes idèntiques, els eixos de les quals són situats al pla P , i que són recorregudes per les N components d’un corrent polifàsic Constitueix el principi del funcionament de les màquines elèctriques de corrent altern
teoria de les fluxions
Física
Matemàtiques
Teoria desenvolupada per I.Newton que constitueix el precedent més immediat de la teoria de derivades.
Fou utilitzada per ell mateix per a fer els càlculs astronòmics destinats a comprovar la validesa de les lleis de la mecànica que havia enunciat Els seguidors de Newton a Anglaterra i els deixebles de Leibniz a l’Europa continental sostingueren una controvèrsia, a conseqüència de la qual hom arribà a formular una teoria anàloga a la de les fluxions, però amb una notació diferent, que és la utilitzada encara actualment anàlisi matemàtica