Resultats de la cerca

Inventà, juntament amb Charles Fabry, un tipus d’espectròmetre interferencial que permet de separar radiacions molt pròximes Aquest interferòmetre de Pérot-Fabry ha contribuït decisivament al progrés de l’anàlisi espectral

Els eclipsis han estat sempre fenòmens que desperten curiositat tant entre la comunitat científica i com entre la ciutadania Històricament, a Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona RACAB ha tingut un paper clau en l’observació i estudi d’aquests esdeveniments, com explica l’article “ La RACAB i les observacions dels eclipsis ” En aquest article del blog  Sobre física, recerca i universitats Divulcat , el físic Ramon Pascual ens explica com la ciència catalana ha seguit aquests espectacles celestes i com han contribuït al progrés del coneixement astronòmic,…

Es doctorà a la Universitat de Milà 1958, on fou professor ajudant fins el 1956, que marxà als Estats Units, on fou professor a les universitats d’Indiana i Princeton El 1959 s’incorporà a l’American Science & Engineering Inc de Cambridge Massachusetts, empresa de la qual fou vicepresident El 1973 passà a ser vicedirector del departament d’astrofísica d’altes energies del Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge i fou també professor d’astronomia a la Universitat de Harvard Posteriorment fou director del Space Telescope Science Institute de la Universitat Johns Hopkins de…

L’espectroscòpia ha contribuït de forma essencial al coneixement de la natura de la llum i proporciona informació sobre l’estructura dels àtoms i de llurs nuclis Les seves principals aplicacions són a l’astrofísica i a la química Històricament, el primer pas cap al seu desenvolupament fou aconseguit per Newton l’any 1666 en descobrir la dispersió de la llum solar mitjançant un prisma L’any 1859 Kirchhoff i Bunsen descobriren que en estat de luminescència cada substància química emet un espectre característic, amb la qual cosa establiren les bases de l’aplicació de l’…

L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que existeixen…

Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure  per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…

Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…