Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
corba anacàmptica
Física
Corba produïda per la reflexió de la llum sobre una superfície, la posició de l’ull romanent fixa.
corba característica
Física
Per a un detector de partícules o de radiació, gràfic que representa la taxa de comptatge en funció de la tensió de polarització del detector.
corba de Bragg
Física
Representació de la ionització específica causada en l’aire per partícules α, en funció de la distància a la font de partícules.
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
braquistòcrona
Braquistròcrona
© fototeca.cat
Física
Corba que ha de recórrer una partícula que parteix del repòs i es mou per l’acció del pes i sense fregament, per tal d’unir dos punts fixs A
i B
en el mínim de temps possible.
La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació
diagrama de Mollier
Diagrama de Moñlier del vapaor d’aigua
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o…
ampere
Física
Unitat de força magnetomotriu en el sistema internacional (SI).
Es defineix com la força magnetomotriu produïda al llarg d’una corba tancada qualsevol que envolti un conductor, que transporti un corrent d’un ampere
llei de Biot
Física
L’angle de rotació del pla de polarització d’una llum que travessa una substància òpticament activa (activitat òptica) és, aproximadament, α = lc/λ2, essent λ la longitud d’ona de la llum, l la llargada del mitjà actiu i c la seva concentració.
Així doncs, el poder rotatori específic α λ t =αζ /lc és, aproximadament, proporcional a 1/λ 2 Una substància que satisfà aquesta llei es diu que té una corba de dispersió plana
mètode de Le Chatelier
Física
Mètode gràfic per a determinar la temperatura teòrica de combustió en funció de la potència calorífica útil d’un combustible.
La corba és determinada per punts a cada valor arbitrari de la temperatura de combustió, representada en abscisses, correspon un valor tabulat de la calor d’escalfament de cadascun dels components del combustible, la suma dels quals és la potència calorífica total, representada en ordenades