Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
il·lusió òptica

Il·lusió òptica les línies llargues són paral·leles i no pasa oliqües (a dalt); els costats del quadrat semblen corbats i són rectes.
© Fototeca.cat
Biologia
Física
Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d’un objecte, deguda a la mala interpretació de les imatges que reben els ulls.
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
estructura de Kelvin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada al final del segle XIX per William Thomson com a solució del problema també conegut amb el seu nom.
És formada per celles polièdriques de 14 costats, 6 d’ells quadrats i 6 d’ells hexagonals lleugerament corbats i, segons Kelvin, complia la condició de ser l’estructura formada per celles del mateix volum amb l’àrea més petita de contacte entre elles, l’escuma ideal més eficient des del punt de vista termodinàmic Fou considerada així fins a la troballa de l’estructura de Weaire-Phelan el 1993, més eficient encara
anamorfosi
Física
Compressió d’una imatge per mitjans mecànics, gràfics o òptics (miralls corbats, objectius com l’hipergonar, etc).
fibra òptica

A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van…