Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
ampolla magnètica
Física
Dispositiu destinat a crear un camp magnètic capaç de confinar un plasma, per tal de fer possible la fusió nuclear
.
porca
Física
Antiga mesura agrària catalana, emprada especialment a les comarques de les regions de Lleida i la Seu d’Urgell, i també al Priorat i la Conca de Barberà.
El seu valor és molt variable segons les localitats, però en general equival a 1/12 del jornal La porca d’Agramunt 435,8 m 2 fou substituïda per la de Balaguer 363,17 m 2 , proposada com a prototip de mesura en crear-se el canal d’Urgell
plasma de quarks i gluons
Física
Plasma format quan els constituents dels nucleons es descomponen en llurs components fonamentals, els quarks, i les partícules que les mantenen unides, els gluons.
L’alta energia i la gran densitat necessàries per a crear aquest plasma ha impedit fins ara d’observar-lo, però és un dels grans objectius en els experiments relativistes amb ions pesants Hom creu que aquest plasma existí en la primera milionèsima de segon després del big-bang i que ara podria produir-se al centre dels estels de neutrons Podria ésser produït en el RHIC, collisionador relativista d’ions pesants, la construcció del qual s’ha projectat a Brookhaven, als EUA
Vilhelm Friman Koren Bjerknes
Meteorologia
Física
Físic i meteoròleg noruec, fill de Carl Anton Bjerknes
.
Essent professor de la Universitat d’Estocolm, començà els seus treballs sobre les aplicacions de la hidrodinàmica i la termodinàmica als moviments a gran escala de l’atmosfera i l’oceà, investigacions que el portaren a enunciar uns teoremes de circulació atmosfèrica i a crear l’actual mètode de previsió del temps basat en la teoria del front polar , en la qual collaborà el seu fill Jacob Aall Bonnevie Bjerknes Fou també professor de les universitats d’Oslo i de Leipzig i director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen Escriví Dynamical Meteorology and…
mecànica quàntica-relativista
Física
Part de la mecànica quàntica que inclou les teories de la relativitat.
La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de…
Jorge Wagensberg Lubinski

Jorge Wagensberg durant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de Lleida
© Hermínia Sirvent / Ajuntament de Lleida
Filosofia
Física
Físic, filòsof i divulgador científic.
Estudià física a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1976 i on fou professor de teoria dels processos irreversibles des del 1981 fins al 2016 Professor convidat a la Danube University Krems Àustria, entre el 1993 i el 1995 fou president de l’Ecsite European Collaborative for Science & Technology Molt dedicat a la divulgació científica, el 1983 impulsà a l’editorial Tusquets la collecció Metatemas , que dirigí, on publicà obres clàssiques del pensament científic, i també molts dels seus llibres Fou també un assidu collaborador amb articles científics a la premsa general i no…
Física 2019
Física
Primera "foto" d’un forat negre Imatge del forat negre © EHT Collaboration El 10 d’abril de 2019 passarà a la història com el dia que vam veure per primera vegada un forat negre, la notícia de l’any en física Concretament, s’ha aconseguit una imatge de l’horitzó dels esdeveniments del forat negre supermassiu al centre de la galàxia M87, anomenat M87* Tot i que aquest forat negre és tan gran ell sol té la mida de tot el nostre sistema solar i tan massiu 6500 milions de vegades la massa del nostre sol, per tal de veure’l s'ha necessitat una autèntica demostració d'enginy tecnològic per l’…
Física 2014
Física
Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…
física
Física
Ciència que estudia els fenòmens de la natura, dels més elementals als més complicats.
Tenint en compte aquesta definició, tan general, la física conté ciències tals com l’astronomia, la geologia, la química, etc, i per això hom la considera pràcticament en un sentit més restringit Bé que les seves lleis regeixen tant en la matèria viva com en la inerta, l’estudi dels fenòmens de la vida és reservat a la biologia Així, doncs, hom reserva tradicionalment el terme física a l’estudi de les lleis generals de la natura les lleis de la termodinàmica, per exemple, són tan vàlides per a la química com per a la biologia, la geologia, etc Cal dir, per tant, que la física estudia…