Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
deca-
Física
Forma prefixada del mot grec déka, que significa ‘deu’, utilitzada en el sistema internacional, la qual, seguida d’una unitat, equival a multiplicar-la per deu.
cadena d’agrimensor
Física
Geografia
Cadena formada per tiges de ferro unides amb anelles, de deu metres de longitud, per a mesurar terrenys.
visió binocular
Física
Visió en la qual hom empra tots dos ulls.
La sensació de relleu, especialment en objectes pròxims, es deu al fet que les imatges que es formen en els ulls són lleugerament diferents perquè provenen de punts de vista una mica separats
balança de Cotton
Física
Balança de precisió que permet de mesurar la força exercida sobre un corrent elèctric per un camp magnètic (lleis de Laplace), atenent a l’equilibri d’aquesta mitjançant pesos de valor conegut.
Atès que aquesta força és proporcional al producte iB , fa possible de determinar amb precisió l’una o l’altra d’aquestes magnituds en concret, permet mesures de la intensitat del corrent elèctric i amb una precisió de deu millèsims d’ampere
Samuel Clarke
Filosofia
Física
Filòsof i teòleg anglès, fervent defensor de la física de Newton i de la religió natural.
Adversari del materialisme i del mecanicisme, creia en una perfecta harmonia entre el sentit moral, la voluntat de Déu i la llei natural Obres principals A Demonstration of the Being and Attributes of God 1705 i A Discourse concerning the Unchangeable Obligation of Natural Religion 1706
efecte magnetostrictiu
Física
Efecte que modifica la longitud de determinats materials quan se’ls aplica un camp magnètic.
L’efecte es deu a l’orientació dels dipols magnètics sota la influència del camp magnètic extern Com a conseqüència, la major part dels materials sofreixen un allargament, encara que es pot produir el cas contrari De forma inversa, els materials magnetostrictius que es deformen generen un camp magnètic efecte magnetostrictiu invers
Lars Onsager
Física
Físic i químic noruec, naturalitzat nord-americà.
De molt jove es dedicà a l’estudi de la termodinàmica dels processos irreversibles Catedràtic a la universitat nord-americana de Yale des del 1945, aprofundí i millorà les teories de Debye i Lorentz sobre els electròlits i els dielèctrics Hom li deu la formulació del quart principi de la termodinàmica El 1968 li fou atorgat el premi Nobel de química
Gottfried Wilhelm Leibniz
Filosofia
Física
Història
Matemàtiques
Història del dret
Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, com ho testifiquen les seves aportacions en altres terrenys: matemàtica, física, història, dret i religió.
Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…
Ernst Abbe
© Fototeca.cat
Física
Físic alemany.
Professor de física teòrica a la Universitat de Jena 1870 i director del seu observatori astronòmic i meteorològic 1878 Des del 1866 collaborà amb l’industrial Karl Zeiss per tal de millorar els instruments òptics, especialment el microscopi compost Hom li deu la determinació de la influència de la difracció en la resolució del microscopi, càlculs per a la correcció de les aberracions esfèrica i cromàtica de les lents, l’explicació del coma, el descobriment de la condició d' aplanetisme dels sistemes centrats i la construcció del primer objectiu apocromàtic 1886 Establí la fundació Karl Zeiss…
Julius Robert Oppenheimer
© Fototeca.cat
Física
Físic nord-americà.
Després dels seus estudis a Europa al costat de Rutherford i de Max Born, fou nomenat professor a la Universitat de Califòrnia Gràcies als seus treballs sobre partícules atòmiques fou nomenat director del centre d’investigacions de Los Alamos 1943, des d’on dirigí la fabricació de les primeres bombes atòmiques És autor de treballs diversos sobre la teoria quàntica i la de la relativitat Guanyat per les idees pacifistes, es féu sospitós a les autoritats nord-americanes dels anys cinquanta i perdé tots els càrrecs oficials Humanista i filòsof, hom li deu Science and the Common Understanding ,…