Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
opticoelasticitat
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi de les propietats òptiques de les substàncies sòlides sotmeses a deformacions.
En particular, un sòlid isòtrop sota la influència de deformacions elàstiques pot esdevenir òpticament anisòtrop
força
Física
Causa capaç de modificar l’estat de repòs o de moviment d’un cos o de produir-li deformacions.
Les forces entre cossos es poden exercir per contacte directe entre ells o bé per acció a distància La relació entre les forces que actuen i les deformacions que produeixen és anomenada llei de Hooke La relació entre les forces i els canvis en l’estat de repòs o de moviment dels cossos és donada per les dues primeres lleis de Newton, segons les quals la força F que actua sobre un punt material és directament proporcional a l’acceleració a que li produeix F = m a Segons la tercera llei de Newton, quan un cos A actua sobre un altre cos B amb una força F dita d’acció , el cos B actua damunt…
rigidesa
Física
En la teoria de l’elasticitat, capacitat que té un sòlid elàstic d’oposar-se a una deformació.
Quantitativament, i per a les deformacions de cisallament o torsió, la rigidesa és ponderada per l’anomenat mòdul de rigidesa, i per a les deformacions d’allargament o flexió, pel mòdul de Young
esforç
Física
Força per unitat de superfície aplicada a un cos.
És també anomenat tensió Com a conseqüència d’ésser l’esforç una magnitud referida a una superfície, la seva natura i el seu efecte en la superfície considerada depenen de la posició relativa entre aquesta superfície i la força aplicada Així, l' esforç de tracció o tracció i l' esforç de compressió o compressió apareixen quan les forces són perpendiculars a la superfície en aquest cas les deformacions són lineals Quan les forces són tangencials, hom parla d' esforç de cisallament o esforç tallant , i les deformacions produïdes són angulars Hom anomena esforç…
banc òptic
Fotografia
Física
Dispositiu destinat fonamentalment a mesurar el rendiment òptic de les lents i dels objectius.
Consta d’una barra graduada degudament assentada, generalment de secció triangular per tal de minimitzar-ne les deformacions, al llarg de la qual hom fa córrer, variant la distància entre elles, les lents a estudiar, una font lluminosa i una pantalla, per tal de poder examinar la imatge de la font lluminosa, formada sobre la pantalla a través de les lents i així poder ajustar i equilibrar sistemes òptics
Edme Mariotte
Física
Físic francès.
Estudià les deformacions elàstiques dels sòlids i els principis de la hidrodinàmica Fou un dels primers a preveure el temps atmosfèric, basant-se en les modificacions del baròmetre El 1676 confirmà experimentalment la llei de la proporcionalitat inversa entre el volum i la pressió dels gasos a temperatura constant llei de Boyle-Mariotte Entre les seves obres cal esmentar el Traité de la percussion ou choc des corps i el Traité du mouvement des eaux et des autres corps fluides 1686
flexió
Física
Tecnologia
Acció i efecte a què és sotmès un cos elàstic (una barra, una biga, un eix, etc.) que es flecteix per efecte del seu pes o de càrregues externes.
La flexió produeix, en el cos sobre el qual actua, una curvatura que, segons la teoria de Bernoulli i d’Euler, és proporcional al moment flector i al moment d’inèrcia moment de la secció transversal del cos, el mòdul de Young essent el factor de proporcionalitat Si el cos barra, biga, etc és fixat per un cap, el moment flector és compensat per un moment resistent al cap fix Segons la teoria de la flexió de bigues gruixudes formulada per Coulomb, l’extensió d’una fibra longitudinal que és a una distància y de la fibra neutra és Cy, C essent la curvatura de la fibra neutra a la mateixa secció…
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
plasticitat
Física
Propietat dels materials, oposada a l’elasticitat, que es manifesta en conservar indefinidament les deformacions produïdes per alguna força en deixar d’actuar aquesta força.
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…