Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
ió
Física
Química
Àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica deguda a la pèrdua (ió positiu) o a la captura (ió negatiu) d’electrons.
Atesa la càrrega elèctrica dels ions, quan són sotmesos a l’acció d’un camp elèctric es desplacen vers l’elèctrode de signe oposat, i hom anomena cations catió els de càrrega positiva i anions anió els de càrrega negativa Els ions electrolítics foren estudiats per M Faraday, S Arrhenius i F Kohlrausch Hom representa un ió amb el símbol de l’element i un exponent Na + , Fe 3 + , PO 3 - 4 , que indica el signe de l’ió i el seu grau d’ionització El diàmetre dels ions augmenta amb llur nombre atòmic La tendència dels ions a ésser polaritzats elèctricament és proporcional a llur volum aquesta…
so
Física
Sensació que perceben els òrgans auditius dels animals, deguda al moviment pertorbador de la pressió i la densitat del medi material que els envolta, provocat per una vibració que es propaga en forma d’ona sonora.
La part de la física que estudia el so com a agent propagador d’energia és l’ acústica La velocitat del so és v = B el mòdul d’elasticitat si el medi és un sòlid que varia en funció de la forma, el de compressibilitat si és un líquid, i igual a γ p si és un gas p essent la pressió i γ la relació entre la calor específica a pressió constant i la calor específica a volum constant La velocitat de propagació del so depèn del medi en què es propaga en aire a 0°C és de 331 m/s, en aigua a 8°C és de 1435 m/s, i en acer és de 5 km/s Bé que el marge de freqüències que poden tenir les ones sonores,…
acceleració d’un punt

Acceleració d’un punt
© Fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas d’un moviment rectilini,…
economitzador
Física
Bescanviador de calor emprat per a escalfar l’aigua d’entrada a les calderes de vapor per mitjà del fum de la combustió.
La seva importància és deguda al fet que suposa un considerable estalvi de combustible
líquid de Fermi
Física
Sistema de partícules idèntiques i interaccionants sotmeses al principi d’exclusió de Pauli.
El mateix sistema, però, quan les partícules no interaccionen, és anomenat gas de Fermi La teoria del líquid de Fermi és deguda al físic soviètic LLandau
coma
Física
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
És deguda al fet que, per als objectes puntuals situats fora de l’eix, l’augment lateral varia amb l’alçada de la zona de la lent travessada pels raigs La condició d'aplanetisme d’Abbe suprimeix la coma
Benjamin Thompson
Física
Físic nord-americà, conegut també com a comte de Rumford.
Residí uns quants anys a Baviera i després passà a Londres i a França, on restà definitivament Féu interessants recerques en calorimetria i transmissió de la calor Rebutjà la famosa teoria del calòric, mitjançant una experiència amb glaç fundent Afirmà que la calor és deguda a un moviment intern de vibració Ideà un fotòmetre i un calorímetre
pió
Física
Nom genèric dels tres mesons més lleugers, els mesons π, de càrregues respectives —1, 0 i +1.
Formen un multiplet d’isospin un isomultiplet El 1935, Yukawa suggerí que la interacció forta entre les partícules que formen els nuclis atòmics els nucleons neutró i protó, era deguda a l’intercanvi de pions entre aquelles Els pions foren detectats el 1947 Tenen spin i estranyesa nuls i, en termes dels quarks, la seva expressió és ud π + , uū π o i dū π - partícula
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a…
pesada
Física
Determinació de la massa d’un cos mitjançant una balança i una sèrie de pesos graduats.
És emprat en molts casos l’anomenat mètode de la doble pesada o de Borda balança, en el qual, en primer lloc, hom situa el cos a pesar en un platet i l’equilibra mitjançant un pes que situa a l’altre platet, i, en segon lloc, retira el cos a pesar i el substitueix pels pesos necessaris fins a restablir l’equilibri D’aquesta manera no intervé gens la possible inexactitud deguda a la construcció de la balança