Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Albert Abraham Michelson
Física
Físic polonès, naturalitzat nord-americà.
Féu uns experiments d’una gran precisió, utilitzant l’interferòmetre inventat per ell i amb la collaboració de Morley 1887 aquests experiments, esdevinguts cèlebres, demostraren la inexistència de l’hipotètic èter d’acord amb els resultats posteriors de la relativitat especial L’any 1889 Michelson estudià la manera d’establir una longitud d’ona com a patró fonamental de longitud, en lloc del metre Obtingué el premi Nobel de física l’any 1907
calòric
Física
Segons una teoria desenvolupada durant el segle XVIII, a partir de Joseph Black, fluid hipotètic indestructible i imponderable que ocupava els espais intermoleculars dels cossos materials.
El pas espontani del calòric d’un cos a l’altre determinava una disminució de la temperatura del primer i una elevació de la del segon Lavoisier, en formular la seva teoria dels gasos i de la respiració, es basà en aquesta teoria Quan els treballs de Rumford 1789 sobre l’escalfament dels metalls i la fusió del glaç demostraren que la calor no era una substància, sinó un moviment, la teoria del calòric fou totalment refusada
experiment de Davisson-Germer
Física
Important experiment efectuat el 1927 per C.J.Davisson i L.H.Germer, amb el qual demostraren que les partícules de matèria, sota determinades condicions, presenten un moviment ondulatori.
L’experiment consistí a bombardejar un cristall de níquel amb un feix d’electrons a la placa receptora hom observà, com en el cas dels raigs X, que els electrons eren difractats per la xarxa cristallina Aquest resultat demostrà experimentalment la hipòtesi de De Broglie el qual atribuí propietats ondulatòries a les partícules de matèria
camp
Física
Magnitud física mesurable que pren un valor concret a cada punt d’una regió de l’espai, a cada instant de temps.
El camp és expressat matemàticament mitjançant una funció de les coordenades espacials i, llevat dels camps estacionaris, del temps El camp és escalar, vectorial o tensorial si aquesta funció que el caracteritza assigna a cada punt del domini del camp un nombre com en el cas del camp acústic o en una distribució de temperatures, un vector com en el cas d’un camp de forces o d’un camp de velocitats en un fluid, o un tensor com en el cas del tensor de deformació, del de tensions i del d’elasticitat d’un medi elàstic, respectivament El concepte de camp neix de l’estudi de sistemes que tenen un…
acústica

Desplaçament d’un tren d’ones sonores en el si d’un èmbol
© fototeca.cat
Física
Part de la física relativa al so.
L’acústica ha esdevingut síntesi de disciplines científiques molt diferents, per tal com, per exemple, hom pot estudiar la producció i propagació del so mitjançant un model fisicomatemàtic, mentre que la recepció del so, essent una sensació psicofisiològica provocada per un estímul físic, requereix una interpretació multidisciplinària L’acústica té una importància decisiva en dominis molt diversos fisiologia de l’oïda, música, fonètica acústica, arquitectura, electroacústica aparells emissors, enregistradors i reproductors del so, bioacústica senyals sonors dels animals, acústica submarina…