Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
nivell virtual
Física
En un nucli, nivell d’energia superior a la mínima energia de separació d’una partícula.
Si un nucli és en un d’aquests nivells pot desintegrar-se per emissió de partícules
nivell estacionari
Física
En un nucli, nivell d’energia inferior a la mínima energia de separació d’una partícula.
Si un nucli és en un d’aquests nivells només pot desintegrar-se per emissió de fotons gamma
model del nucli compost
Física
Model per a estudiar una reacció nuclear, en el qual es considera que moltes reaccions nuclears de baixa energia es produeixen en dues etapes, la de formació del nucli compost i la de desintegració d’aquest nucli.
Aquestes dues etapes són independents, en el sentit que la manera de desintegrar-se només depèn de les propietats del nucli compost i no de la manera com s’ha format Aquest model fou proposat per Bohr l’any 1936
positroni
Física
Sistema físic compost d’un electró i un positró que giren al voltant de llur centre de masses, tal com ho fan un electró i un protó en un àtom d’hidrogen.
El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la…
precursor
Física
Dit del núclid, producte de fissió, que en un reactor nuclear emet neutrons en desintegrar-se.
Aquests neutrons, pel fet d’ésser emesos un temps després de la fissió que ha produït el precursor, són anomenats retardats En són exemples, el brom-87 i el iode-137
neutró retardat
Física
En un reactor nuclear, neutró que és emès generalment pels productes de fissió (precursor) en desintegrar-se.
Els neutrons retardats són unes 100 vegades menys nombrosos que els neutrons promptes , però, pel fet d’intervenir un cert temps després d’haver-se produït la fissió que els origina, faciliten el control de la reacció de fissió en cadena
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…
partícula virtual
Física
Partícula elemental que hom suposa que n’acompanya constantment una altra, pel fet que aquesta pot emetre-la en desintegrar-se.
Així, per exemple, un neutró té, com a partícula virtual, un electró
vida mitjana
Física
Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de ‘‘vida’’) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.
La constant de desintegració λ de l’espècie és λ = dn/n dt , on dn és el nombre de nuclis desintegrats en l’interval dt quan hi havia n nuclis hom pot demostrar que la vida mitjana τ és τ = 1/λ La vida mitjana τ és relacionada amb el període de semidesintegració o semivida T de l’espècie per la relació τ = T/ ln2