Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
resultant

Resultant d’una suma de vectors
Física
Vector equivalent a la suma de dos vectors.
Donats dos vectors, hom n'obté la resultant per la regla del parallelogram cal construir un parallelogram que tingui per costats els vectors donats, i la resultant és aleshores la diagonal d’aquest parallelogram
sistema cristal·lí

Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
prisma de Nicol

Fototeca.cat
©
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia que ha estat tallat en dues parts, segons la diagonal menor, les quals són enganxades novament amb bàlsam del Canadà.
Un raig de llum natural per tant, no polaritzat que incideixi sobre el prisma parallelament a l’aresta més llarga és dividit en dos raigs pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari Ambdós són polaritzats, bé que en direccions perpendiculars, i, mentre el raig ordinari és desviat per reflexió total sobre el bàlsam i absorbit lateralment, el raig extraordinari surt pel costat del rombòedre oposat al de l’entrada Durant molt de temps els prismes de Nicol han estat utilitzats com a productors polaritzador i com a detectors analitzador de llum polaritzada, bé…
angle de camp
Física
En un instrument fotogràfic, angle determinat en unir el punt principal imatge de l’objectiu amb els extrems de la diagonal de la superfície sensible, estant el sistema enfocat a l’infinit.
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…