Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
balança de Mohr
Balança de Mohr
© Fototeca.cat
Física
Instrument que serveix per a determinar directament la densitat dels líquids.
Consisteix en una balança clàssica que porta als extrems del canastró, en comptes de plats, sengles ganxos en un dels quals hom penja un cilindre de vidre, i, en l’altre, un contrapès que l’equilibra en l’aire Submergit el cilindre en el líquid la densitat del qual hom vol determinar, l’equilibri romput és restablert mitjançant la collocació de cavallers de pesos diferents en unes incisions regularment espaiades que duu el canastró El pes i la situació dels cavallers donen directament la densitat del líquid
ohmmetre
Física
Aparell per a mesurar directament resistències.
Tenen l’escala graduada en ohms i solen ésser constituïts per un galvanòmetre que va associat a un generador de corrent continu generalment una pila i una resistència d’ajust
densímetre
Física
Areòmetre que té la tija graduada directament en pesos específics.
En el cas dels gasos, hom coneix amb aquest nom la balança de densitat de gasos
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l’acceleració…
luxímetre
Electrònica i informàtica
Física
Instrument per a la mesura de nivells d’il·luminació en un punt o una superfície determinats.
Generalment és constituït per una cèllula fotoelèctrica que pot ésser fotoconductora o més sovint fotovoltaica connectada a un instrument indicador de tipus galvanomètric graduat en lux En ésser exposada la cèllula a la llum, l’agulla de l’instrument es desvia i dóna directament el valor de la illuminació corregit per a l’ull normal
cambra de fissió
Física
Detector de neutrons lents.
És una cambra d’ionització que conté un material fissionable amb el qual reaccionen els neutrons que no són directament ionitzants, resultant-ne l’alliberament de partícules carregades que sí són detectables Alguns contenen fluorur de bor per tal que es produeixi la reacció nuclear de manera que és mesurada la ionització que produeixen les partícules α nuclis d’heli
magnetoestàtica
Física
Part de la física que s’ocupa de l’estudi dels camps magnètics engendrats per imants permanents i per electroimants recorreguts per corrents continus.
La primera investigació teòrica de magnetoestàtica fou feta per ChA Coulomb , que enuncià la llei que és anàloga a la de l’electroestàtica segons la qual dos pols magnètics s’atreuen o es repelleixen amb una força directament proporcional al producte de les masses magnètiques dels pols anomenades també valors dels pols i inversament proporcional al quadrat de la distància entre els pols
imatge

Diferents formes de formació de la imatge
© Fototeca.cat
Física
Figura formada pel conjunt d’interseccions dels raigs lluminosos procedents de cadascun dels punts d’un objecte ( imatge real
), o bé formada pel conjunt d’interseccions de les prolongacions dels raigs lluminosos ( imatge virtual
), després d’ésser modificada llur trajectòria en incidir en un sistema òptic o en travessar-lo.
Les imatges reals poden ésser recollides per una pantalla, mentre que les imatges virtuals han d’ésser observades directament, collocant l’ull en la trajectòria dels raigs, modificada pel sistema òptic Les imatges donades per objectes reflectits en un mirall pla són sempre virtuals Si el sistema òptic és un mirall corb o una lent, les imatges seran reals o virtuals, segons la posició relativa de l’objecte i el focus del sistema
llei de Poiseuille
Física
Llei formulada per Jean Léonard Poiseuille el 1840.
Segons aquesta, el cabal volúmic Q d’un líquid que travessa un tub de secció circular és directament proporcional a la diferència de pressions, Δ p , entre els extrems del tub i a la potència quarta del radi r d’aquest, i inversament proporcional a la longitud del tub l i al ¦o eficient de viscositat η Hom l’expressa amb la fórmula Q = π Δ p r 4 /8 l η