Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
distància focal objecte
Física
En un sistema òptic, distància del punt principal objecte fins al focus objecte.
distància focal imatge
Física
En un sistema òptic, distància del punt principal imatge fins al focus imatge.
parell de forces
Parell de forces . Representació del moment del parell M en un volant (d distància entre les rectes d’aplicació de les forces F i -F)
© Fototeca.cat
Física
Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari (i, per tant, de resultant nul·la) i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.
Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell
focus imatge
focus objecte
F i focus imatge F’ d’una lent; la distància focal objecte f és la distància entre el punt principal objecte P i el focus objecte F , la distància focal imatge f’ és la distància entre el punt principal imatge P’ i el focus imatge F’Física
Punt on convergeixen els raigs de llum que han incidit sobre el sistema paral·lelament a l’eix òptic.
objectiu
Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera
© Fototeca.cat
Física
Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets sistema de dues lents doblet acromàtic Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades…
dipol
Física
Química
Sistema format per dues càrregues elèctriques puntuals de signes distints i col·locades a una petita distància l’una de l’altra; aquest sistema és conegut com a dipol elèctric
.
Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància…
teleobjectiu
Fotografia
Física
Objectiu que permet de fotografiar objectes situats a una gran distància de la càmera fotogràfica o obtenir imatges d’objectes situats prop de la càmera a una escala molt més gran que la dels objectius ordinaris.
El teleobjectiu és constituït per dos sistemes de lents, l’un convergent i l’altre divergent, collocats a una distància tal, que produeixen una imatge real molt augmentada de l’objecte El camp dels teleobjectius, d’uns 20°, és molt més reduït que el dels objectius ordinaris
camí òptic
Física
En un medi homogeni i isòtrop, d’índex de refracció n, producte de la distància geomètrica s, que separa dos punts d’un mateix raig lluminós, per l’índex de refracció n: L=ns.
En un medi en què n varia contínuament, hom avalua el camí òptic calculant la integral L= ∫n ds , on els ds són els elements de camí al llarg de la trajectòria El camí òptic pot ésser interpretat com la distància que hauria recorregut la llum en el buit, en un temps igual al temps t que ha trigat a recórrer la trajectòria en el medi real, d’índex n L=ct , on c és la velocitat de la llum en el buit