Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Dublín i membre de la Royal Society de Londres Féu investigacions sobre les ones electromagnètiques i la teoria de l’èter Interpretà la famosa experiència de Michelson sobre la determinació de la velocitat de la llum i enuncià la teoria de la contracció longitudinal dels cossos en moviment

Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats

En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín

Professor a Stuttgart, Breslau i Zúric, feu estudis sobre termodinàmica i matemàtica estadística, colorimetria i relativitat El 1925 s’introduí en la teoria ondulatòria de De Broglie, i en resultà una equació relativista que no reeixí El 1926 obtingué l’equació que porta el seu nom i demostrà la identitat formal entre la seva teoria i la mecànica matricial de W Heisenberg, la qual cosa determinà el naixement de la mecànica quàntica Del 1927 al 1933 romangué a la Universitat de Berlín i tot seguit s’exilià a Oxford per raons polítiques Rebé el premi Nobel de física, juntament amb PAM Dirac…