Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
efecte de pantalla
Física
En un nucli de nombre atòmic Z nombre atòmic, disminució aparent de la càrrega nuclear efectiva Ze (e és la càrrega de l’electró), a causa del potencial de signe contrari causat pels electrons pròxims als nuclis, principalment els de la capa K apantallament.
efecte de pessic
Física
Efecte consistent en el fet que quan un corrent elèctric, continu o altern, travessa un fluid conductor apareix sobre aquest una pressió magnètica en sentit transversal al corrent, que tendeix a contreure’l.
Aquest efecte, que també és anomenat efecte d’estricció o de reostricció , és emprat en el confinament del plasma
efecte Venturi
Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
efecte Compton
Efecte Compton
Física
Augment de la longitud d’ona de la radiació electromagnètica (en les bandes dels raigs X i raigs γ) difosa pels electrons menys lligats dels àtoms.
Fou observat per primera vegada per AH Compton i, simultàniament i independentment, per PJW Debye, el 1923 El fenomen s’esdevé en incidir un feix de radiació de freqüència ν sobre una làmina material hom observa que la radiació difosa té una freqüència menor, ν'
efecte Magnus
Efecte Magnus produït en un cilidre que gira a velocitat v’ en el si d’un corent fluid que se desplaça a velocitat v
© Fototeca.cat
Física
Efecte resultant de la rotació d’un cilindre dins d’un corrent fluïd.
Si el cilindre gira entorn del propi eix i el corrent fluid on és submergit és uniforme i de velocitat perpendicular a l’eix, el cilindre restarà sotmès a una força la direcció de la qual és normal a l’eix i a la velocitat del corrent El sentit serà el que hom obté fent girar 90° en el sentit contrari al de la rotació del cilindre el vector velocitat del corrent
efecte magnetostrictiu
Física
Efecte que modifica la longitud de determinats materials quan se’ls aplica un camp magnètic.
L’efecte es deu a l’orientació dels dipols magnètics sota la influència del camp magnètic extern Com a conseqüència, la major part dels materials sofreixen un allargament, encara que es pot produir el cas contrari De forma inversa, els materials magnetostrictius que es deformen generen un camp magnètic efecte magnetostrictiu invers
efecte Mpemba
Física
Efecte que es tradueix en una velocitat superior de refredament de l’aigua calenta vers l’aigua freda.
L’efecte porta el nom del seu descobridor, el nigerià EBMpemba Durant molt de temps la comunitat acadèmica es negà a acceptar l’existència d’aquest efecte, ja que viola la llei de conducció de la calor No s’ha pogut explicar del tot, però hom creu que és produït per una combinació de l’evaporació de l’aigua, l’acció dels gasos dissolts, els mecanismes de transmissió de la calor i, especialment, el superrefredament
efecte Christiansen
Física
Efecte produït en travessar la llum una suspensió d’una substància finament dividida en un líquid.
A causa de les diferents dispersions de les pólvores suspeses i del líquid, la suspensió només deixa passar les radiacions les freqüències de les quals pertanyen a la banda estreta de l’espectre per a la qual líquid i pólvores tenen el mateix índex de refracció Aquest efecte és aprofitat per a confeccionar filtres òptics filtres passa-banda
efecte termogalvanomagnètic
Física
Fenomen que modifica les característiques físiques d’un medi material quan, sota la influència sis d’un camp elèctric o d’un camp magnètic o d’un gradient de temperatura o més d’un d’ells a la vegada, és travessat per un corrent elèctric.
Són efectes termogalvanomagnètics l’efecte Peltier, l’efecte Thomson, l’efecte Leduc-Righi i l’efecte Nernst, entre altres, o una combinació d’ells
efecte Voigt
Física
Birefringència que presenten les substàncies anisòtropes sotmeses a un camp magnètic B en ésser observades en la direcció perpendicular a les línies de B.
Els càlculs teòrics proven que l’efecte és de segon ordre en B , d’acord amb l’observació experimental de la petitesa de l’efecte Aquest efecte, anomenat també de doble refracció magnètica, fou observat l’any 1898 per WVoigt