Resultats de la cerca

És una característica intrínseca del protó i de l’electró la càrrega elèctrica d’un electró és - e i la del protó és e així com la del positró La càrrega elèctrica d’un sistema és un múltiple enter de e La primera mesura acurada de la càrrega d’un electró constituí l’experiment de Millikan La necessitat d’atorgar als quarks càrregues fraccionàries 2/3 i 1/3 del valor de e ha qüestionat l’elementalitat del valor de e , bé que el fet que hom no ha detectat encara els quarks no ha permès de resoldre si la quantificació, de la càrrega és o no definitiva, i, en cas que ho sigui, de determinar si…

Sovint és emprada com a ellipsi de càrrega elèctrica elemental

Posteriorment, el mot ha estat emprat per a designar el fotó i, per extensió, com a sinònim de partícula elemental

Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic

Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del segle XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per…

Representa un estat excitat en què hi ha un transport d’energia sense moviment de càrrega elèctrica Hom pot considerar-lo com el conjunt d’un electró i un forat lligats electrostàticament

Cal distingir entre el magnetó de Bohr i el de Weiss, bé que només el primer correspon a la realitat

És professor al Massachusetts Institute of Technology i ha treballat al CERN, a Ginebra Rebé el premi Nobel de física el 1976, juntament amb BRichter, pel seu descobriment d’una nova partícula elemental υ o també J

En tota reacció entre partícules elementals, el nombre bariònic roman constant Hom atribueix als barions els nombres bariònics +1 o -1, segons que es tracti d’una partícula o d’una antipartícula, respectivament qualsevol altra partícula elemental té un nombre bariònic nul

Estudià al Trinity College de Cambridge amb JJThomson i amb CMaxwell Determinà la càrrega iònica elemental i estudià les descàrregues elèctriques en els gasos a baixa pressió, on féu recerques importants i descobrí un tipus de descàrrega que duu el seu nom