Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
absorció selectiva
Física
Absorció que una substància exerceix sobre determinades radiacions.
L’energia de les radiacions absorbides dissocia les molècules en àtoms o les ionitza hom observa espectres d’absorció continus, o també n'augmenta l’energia potencial per exemple, el salt d’un electró d’un àtom a un nivell d’energia superior hom observa espectres d’absorció de bandes
espectrografia
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant l’espectrògraf.
ratlla de l’espectre
Física
Ratlla que apareix en certs tipus d’espectre, dit espectre de ratlles, la qual correspon a una longitud d’ona determinada.
Les ratlles dels espectres d’emissió són brillants, mentre que les dels d’absorció dites ratlles d’absorció són fosques Un exemple conegut d’aquestes darreres és el de les ratlles de Fraunhofer
Ernst Pringsheim
Física
Físic alemany.
Investigà els espectres d’emissió i, juntament amb Lummer, la radiació del cos negre 1897 d’acord amb les noves teories de Max Planck És autor de Vorlesungen über die Physik der Sonne 1910
Samuel Abraham Goudsmit
Física
Físic neerlandès, naturalitzat nord-americà.
Estudià l’estructura atòmica dels elements basant-se en les característiques dels espectres corresponents El 1925, juntament amb Uhlenbeck, avançà la teoria del spin electrònic Fou editor de les revistes The Physical Society Review 1951-65, The American Physical Society 1966-74 i Physical Review Letters 1958-74
William Hyde Wollaston
Física
Químic i físic anglès.
S'establí a Londres com a metge 1797-1800 i fou secretari de la Royal Society 1806 Investigà les piles voltaiques, els espectres, la refractivitat, etc Descobrí el palladi 1803 i el rodi 1804 Estudià les ratlles de l’espectre solar i ideà un goniòmetre per a mesurar els angles dels cristalls
Julius Plücker
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic alemany.
Fou professor a les universitats de Berlín, Halle i Bonn Féu recerques, juntament amb Hittorf, sobre els gasos enrarits 1865, l’òptica dels cristalls i els espectres de gasos Estudià i analitzà els raigs catòdics i llur desviació pels camps magnètics 1868 És conegut sobretot pels seus treballs en geometria analítica, on introduí una noció original de coordenades coordenades plückerianes Publicà, entre altres obres, Analytisch-geometrische Entwicklungen 1835, Theorie der algebraischen Kurven 1839 i Neue Geometrie des Raumes 1868
fosforescència
Física
Emissió de radiació deguda a transicions electròniques en les quals l’estat excitat i l’estat normal tenen diferent spin.
Aquesta emissió, a diferència de la fluorescència, persisteix durant un quant temos després de suprimida l’excitació Primerament la seva intensitat disminueix segons una funció exponencial del temps com la fluorescència, i després més lentament, segons una cinètica més complicada Els espectres de l’emissió fluorescent i de la fosforescent solen ésser idèntics, i la superior persistència de la segona sorgeix del fet que determinats estats electrònics metaestables són “congelats”, i n'esdevé necessària l’excitació tèrmica per a produir l’emissió Moltes vegades aquests estats…