Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
reacció bimolecular
Física
Química
Reacció que transcorre en cada etapa elemental entre dues molècules.
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent que representa el voltatge…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
bosó de Higgs
Física
Partícula amb spins zero i massa no nul·la predita pel model estàndard de les partícules elementals.
El bosó de Higgs es relaciona amb la ruptura espontània de simetria, que és el mecanisme mitjançant el qual les partícules adquireixen massa Predit teòricament el 1964 per Peter Higgs del qual rep el nom i altres físics, pressuposa el mecanisme de Higgs , que faria possible l’existència de massa dins d’un camp, anomenat camp de Higgs , que comprèn la totalitat de l’univers Hom n'inicà el els treballs per a detectectar-la i identificar-la mitjançant els acceleradors de partícules A l’estiu del 2000 hi hagué indicis del seu descobriment al superaccelerador LEP del Centre Européen pour la…
Andre Geim

Andre Geim
© Universiteit Antwerpen
Física
Físic rus nacionalitzat neerlandès.
Es graduà l’any 1982 a l’Institut Físic i Tecnològic de Moscou i el 1987 es doctorà a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid de Černogolovska, on dugué a terme recerca fins el 1990 Després d’una etapa d’estudis postdoctorals a les universitats de Nottingham, Bath i Copenhaguen 1990-94, del 1993 al 2000 fou professor associat de la Universitat de Nimega A partir del 2001 fou professor de la Universitat de Manchester i des del 2002 n'és director del Centre per a la Mesociència i Nanotecnologia Amb Konstantin Novoselov ha dut a terme aportacions crucials en el camp dels…
electró
Física
Partícula elemental estable, pertanyent al grup dels leptons, carregada negativament, que constitueix un dels components fonamentals de l’àtom.
Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del segle XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per Thomson,…
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
combustible nuclear

Cicle del combustible nuclear en el cas de l’urani
© Fototeca.cat
Física
Material capaç d’experimentar fissió alliberant energia.
Hi ha tres núclids urani-235, urani-233 i plutoni-239 susceptibles d’ésser emprats com a combustible D’aquests, l’isòtop U-235 és l’únic que hom troba en la natura formant part de l’urani natural en un 0,7%, i és el més emprat en la producció d’energia per a fins industrials El Pu-239 és el producte de la captura neutrònica de l’U-238, i és emprat principalment en la fabricació de bombes nuclears i en reactors ràpids L’U-233 és obtingut per captura neutrònica del Th-232, i és destinat a fins experimentals L’urani natural, abans de poder ésser emprat com a combustible, ha d’ésser sotmès a un…
òptica
Física
Part de la física que estudia els fenòmens relacionats amb la llum i la visió.
A part el seu interès teòric propi, és important com a instrument de treball de moltes altres branques de la ciència, car són molts els fenòmens òptics que permeten de conèixer millor el món material per exemple, gairebé tots els aparells de mesura són, en algun grau, aparells òptics Història de l'òptica Històricament, com a ciència, l’òptica començà amb Euclides, que postulà l’existència d’uns raigs de llum que surten de l’ull i van a l’objecte En la mateixa concepció, Damià i Heró d’Alexandria intuïren el principi de Fermat La concepció atomística del món, de Leucip i Demòcrit, portà a…
Física 2014
Física
Semimetalls de Dirac i fermions de Majorana Des de fa alguns anys s’estudien materials amb propietats anomenades topològiques, és a dir, que són determinades no només per característiques locals de la mostra i com s’hi connecten les diferents sondes per estudiar-la, sinó també per propietats globals Un exemple típic són els anomenats aïllants topològics Un altre és el grafè, que és un semimetall de Dirac perquè el comportament dels electrons en el seu interior ve determinat per l’equació de Dirac, formulada el 1928, que determina que l’energia dels electrons que es mouen en el seu interior és…