Resultats de la cerca

Estudià química a Glasgow i a París i medicina a Edimburg Exercí la medicina a Belfast i des del 1845 fins al 1879 fou professor de química al Queen's College Treballà en la liqüefacció dels gasos i en definí els conceptes de temperatura i pressió crítiques, i també en termoquímica

Exercí com a enginyer durant uns quants anys, però després es dedicà a l’estudi de l’òptica Establí definitivament la natura ondulatòria de la llum, demostrà que es propaga per vibracions transversals i elaborà la base conceptual i matemàtica de la teoria ondulatòria Inventà el biprisma de franges o de Fresnel i elaborà la fórmula de reflexió que també duu el seu nom És autor de La diffraction de la lumière 1815

Estudià a les universitats de Madrid, Estrasburg i París 1930 Fou catedràtic de geofísica a la Universitat de Madrid El 1939 s’exilià a Anglaterra, on exercí com a professor de física a les universitats de Manchester i Londres 1939-53 Destacà per les investigacions en el camp del magnetisme terrestre i en l’estudi de les radiacions còsmiques perfeccionà un bon nombre dels aparells de mesura que emprà en les seves experiències

Es graduà a la Universitat d’Alabama i es doctorà a la Pennsylvania State University, i posteriorment exercí la docència en ambdues institucions El 1944 s’incorporà al projecte Manhattan de Los Alamos que culminà en la construcció de la primera bomba atòmica Després de la Segona Guerra Mundial, fou el principal responsable de la construcció de l’accelerador de partícules lineal que donà lloc al centre de recerca de partícules subatòmiques conegut amb el nom de LANSCE Los Alamos Neutron Science Center, que dirigí fins el 1986 Rebé el premi EO Lawrence 1963 i la medalla del…

Exercí com a metge a Holanda, Anglaterra i Àustria, on variolitzà la família imperial Durant la seva estada a Anglaterra conegué el químic nord-americà Joseph Priestley, s’interessà per la pneumàtica i inventà un aparell per a estudiar la conductivitat tèrmica dels metalls El 1779 publicà Experiments upon Vegetables, Discovering Their Great Power of Purifying the Common Air in the Sunshine and of Injuring It in the Shade and at Night , on són descrits per primera vegada els efectes de la respiració vegetal i de la funció clorofílica, la importància de la qual posà en relleu en…

El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química aplicada a la…

Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra  dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre…

Estudià a la Universitat Tècnica de Munic i a la de Berlin, on es doctorà el 1939 Fou professor a les universitats de Kiel i Gotinga, i des del 1952 exercí la docència a la Universitat de Bonn fins que es retirà l’any 1981, i n'esdevingué professor emèrit Compaginà la docència amb la direcció de la Divisió de Física Nuclear de la CERN Durant la dècada del 1950 experimentà amb camps elèctrics i magnètics fins a aconseguir aïllar ions individuals àtoms amb càrregues elèctriques que en feren possible el seu estudi i mesurament El desenvolupament de la tècnica d’aïllar els ions li…

Fill de poeta Josep Tharrats Estudià a Barcelona i Madrid i amplià estudis a Ginebra, París i Copenhaguen, on treballà amb L de Broglie i Niels Bohr Fou catedràtic a Salamanca 1954 i Barcelona 1956-59 Participà en diversos congressos internacionals sobre física teòrica i nuclear, branques en què s’especialitzà Fou un dels fundadors de la Junta d’Energia Nuclear Obtingué els premis Leonardo Torres Quevedo 1951 i Juan de la Cierva 1953 El 1961 s’installà a Veneçuela fou professor a la Universitat de Zulia i a la Universitat Central de Veneçuela El 1966 es traslladà a Puerto Rico, on exercí de…

Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut…