Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
teories de galga
Física
Nom genèric de les teories de camp basades en la idea que l’exigència d’una invariància
de la dinàmica sota un determinat tipus de transformació dels camps de matèria implica haver de considerar una interacció
que ha de comportar-se d’una forma ben determinada.
Per tal d’entendre millor el plantejament general de les teories de galga, és útil de considerar, primerament, el cas de l’electromagnetisme Segons la mecànica quàntica no relativista, el comportament d’una partícula carregada lliure no sotmesa a cap interacció exterior és controlat per l’equació de Schrödinger Segons la interpretació que la mecànica quàntica fa de la funció d’ona, només la norma ∥ψ x , t ∥ 2 té una interpretació física, és a dir, és mesurable per tant, una indefinició de la fase de la funció d’ona és permissible i, fins i tot, desitjable L’equació de Schrödinger és invariant…
principi de causalitat
Física
Principi segons el qual el coneixement de les condicions inicials d’un sistema físic en un instant t0 i de la dinàmica que el controla (forces i equació del moviment) determinen completament els valors de les variables dinàmiques en tot temps t posterior a t0.
En el marc de la dinàmica clàssica, aquest determinisme és palesat pel fet que l’equació diferencial del moviment té una solució única un cop especificades les condicions inicials El sorgiment de la relativitat i de la mecànica quàntica modificaren aquesta concepció En el context relativista, el principi de causalitat consisteix en l’afirmació que un esdeveniment no pot precedir les seves conseqüències això es tradueix en una exigència a l’hora de relacionar dinàmicament dos esdeveniments —l’ordenació temporal dels quals depèn generalment del sistema de referència des del qual l’observador…
Mario Bunge
Filosofia
Física
Físic i filòsof argentí.
Doctorat en física matemàtica per la Universidad Nacional de La Plata 1952 fou inicialment professor de física teòrica en aquesta universitat 1956-59 i a la de Buenos Aires 1959-66 Derivà després cap a l’epistemologia de la ciència a partir dels problemes d’interpretació de la mecànica quàntica i fou professor de filosofia a la mateixa universitat 1957-63 El 1966 fou nomenat professor de filosofia a la Universitat McGill de Mont-real Quebec, on es jubilà l’any 2009 Exponent d’un racionalisme crític arrelat en l’empirisme, la filosofia analítica i el positivisme lògic, la seva obra és una…
fibra òptica
A l’esquerra, esquema del procés d’extrusió d’una fibra òptica de vidre; a la dreta, trajectòria dels impulsos de llum en dues seccions longitudinals de fibres òptiques per a telecomunicació, l’una d’índex esglaonat i l’altra d’índex gradual
© Fototeca.cat
Física
Medi conductor de la llum consistent en una fibra de material dielèctric transparent, convenientment recoberta per tal d’aconseguir que la radiació incident en un extrem es transmeti a l’altre per un procés de reflexió total.
Es tracta d’una guia d’ones circular constituïda per un nucli amb un índex de refracció n1 envoltada per una capa de revestiment amb un índex de refracció n2 La llum és propagada a l’interior de la fibra per refracció total a les parets, segons quina sigui la variació de l’índex de refracció al llarg del diàmetre d’una fibra La transmissió de la llum a través de fibres, es dóna d’una forma natural en la ulexita borat de sodi i calci, denominada també pedra televisió per la propietat de transmetre imatges d’una cara a l’altra del cristall El 1953 el físic holandès Van Heel demostrà que les…