Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
braquistòcrona

Braquistròcrona
© fototeca.cat
Física
Corba que ha de recórrer una partícula que parteix del repòs i es mou per l’acció del pes i sense fregament, per tal d’unir dos punts fixs A
i B
en el mínim de temps possible.
La solució de l’eqüació diferencial que explicita analíticament el problema és una cicloide El problema de trobar aquesta corba és famós en la història de la matemàtica, car conduí Johann Bernoulli a l’establiment formal del càlcul de variacions variació
Giovanni Battista Benedetti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585
Wolfgang Pauli
Física
Físic austríac.
Estudià a Munic, fou ajudant a les universitats de Göttingen 1921 i Copenhaguen 1922, i professor de física teòrica a l’Eidgenössische Technische Hochschule de Zuric 1928, després a Princeton 1940 i novament a Zuric 1946 S'especialitzà en física atòmica Juntament amb Heisenberg, creà la teoria quàntica dels camps amb Fermi, emeté la hipòtesi d’existència dels neutrins És conegut sobretot pel seu famós principi d'exclusió 1925 Publicà Theory of Relativity 1920 i Quantum Theory 1926, entre altres obres El 1945 li fou atorgat el premi Nobel de física
Robert Andrews Millikan
Física
Físic nord-americà.
El 1895 es doctorà a la Universitat de Colúmbia Després d’haver estudiat els fenòmens de la descàrrega elèctrica en gasos, verificà l’equació fotoelèctrica d’Einstein i avaluà la constant de Planck Treballà en diverses branques de la física, com les radiacions ultraviolades i l’estructura atòmica, i fou un dels capdavanters en l’estudi dels raigs còsmics, que inicià el 1918 És famós especialment pel fet d’haver dut a terme una sèrie d’experiències que li permeteren de calcular la càrrega de l’electró Fou professor de física a la Universitat de Chicago i director del laboratori Norman Bridge…
Joseph John Thomson
Joseph John Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic anglès.
Fou deixeble de Maxwell i professor i director del Cavendish Laboratory 1884 Estudià les propietats de la matèria en relació amb l’electricitat El 1897, estudiant els raigs catòdics, en descobrí l’electró com a partícula constituent Efectuà un experiment, que ben aviat es difongué mundialment i que el féu famós, per a mesurar la relació càrrega/massa e/m dels electrons i que permeté més tard a RAMillikan de mesurar-ne la càrrega i la massa, separadament Inventà l’espectrògraf de masses, estudià els raigs positius i suggerí un model d’àtom, que després fou modificat per Rutherford Treballà…
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les seves…
Blaise Pascal

Blaise Pascal
Filosofia
Física
Matemàtiques
Matemàtic, físic, filòsof i escriptor francès.
La seva disposició per a les matemàtiques fructificà ja a setze anys amb una notable memòria sobre les corbes còniques, Essai pour les coniques 1640, i poc temps després amb la construcció d’una màquina de calcular que fou l’admiració dels seus contemporanis El gust per les matemàtiques, que mai no l’abandonà, el portà ja cap a la maduresa a estudiar el càlcul de probabilitats, del qual fou, juntament amb Fermat, un dels fundadors Dins el camp de la física, inspirà o bé féu directament nombrosos experiments relatius a la pressió atmosfèrica per exemple, la prova del tub de mercuri al peu i al…
experiment de Michelson-Morley

Esperiment de Michelson-Moarley, el mirall Ms divideix el raig de llum en dos (r1 i r2) que recorren la mateixa distància fins a O; si la llum fos una variació de l’èter hih aura cert tipus d’interferències a O (v és la velocitat amb què la Terra - i l’aparell- es mouen en aquest èter hipotètic)
© Fototeca.cat
Física
Experiment de mesura d’interferències lluminoses efectuat, amb un interferòmetre de Michelson, per A. Michelson i E.W. Morley i famós perquè decidí negativament la qüestió de si la Terra es mou o no respecte a l’èter i, en conseqüència, perquè obligà a refusar l’existència d’aquest èter.
El resultat negatiu de l’experiment és explicat per la relativitat especial
Física 2012
Física
El bosó de Higgs, finalment Presentació de la descoberta d'una nova partícula amb relació al bosó de Higgs © CERN / CMS Collaboration En el camp de la física, la notícia que sens dubte ha omplert més pàgines de diaris i blocs, i més minuts de televisió, va ser la detecció d'una nova partícula al Gran Collisionador d'Hadrons LHC del Laboratori Europeu de Física Nuclear CERN de Ginebra Les dades recollides durant el 2011 i la primera meitat del 2012 van ser anunciades, enmig d'una gran expectació, mitjançant una conferència científica conjunta dels experiments ATLAS i CMS de l'LHC i una roda de…
Arquimedes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic grec.
Fill d’un astrònom, hom el suposa parent del tirà de Siracusa, Hieró Fou mort per un soldat romà quan les tropes de Marcel saquejaren Siracusa en el curs de la segona guerra Púnica És difícil de destriar la veritat de la llegenda en els altres detalls de la seva biografia Es destacà en geometria pura Havia estudiat Euclides i tingué alguna relació amb Eratòstenes Hom li pot suposar, però, una certa oposició enfront de la ciència oficial de l’època detinguda pels professors que residien a Alexandria, atesos la profunda originalitat de la seva obra científica, el dialecte dòric en què fou…