Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
pió
Física
Nom genèric dels tres mesons més lleugers, els mesons π, de càrregues respectives —1, 0 i +1.
Formen un multiplet d’isospin un isomultiplet El 1935, Yukawa suggerí que la interacció forta entre les partícules que formen els nuclis atòmics els nucleons neutró i protó, era deguda a l’intercanvi de pions entre aquelles Els pions foren detectats el 1947 Tenen spin i estranyesa nuls i, en termes dels quarks, la seva expressió és ud π + , uū π o i dū π - partícula
aigües subàlvies
Física
Aigües que es troben entre els al·luvions al·luvió que formen la llera dels rius.
espectre
Física
Terme genèric que designa el conjunt de components elementals que formen una entitat complexa.
congelació
Física
Tecnologia
Transformació d’un líquid en sòlid sota l’efecte d’una disminució de la seva temperatura.
Els processos industrials de congelació formen part de la indústria del fred
con de llum
Representació en dues dimensions espacials del con de llum tetradimensional de l’esdevenimentO
©
Física
A l’espaitemps tetradimensional de la relativitat especial, figura que palesa gràficament el significat dels conceptes passat, present i futur d’un esdeveniment qualsevol O.
És una superfície hipercònica de dos fulls formada pels esdeveniments separats de l’esdeveniment O origen de coordenades per un 4-interval tipus-llum Δ s 2 = c 2 Δ t 2 - |Δ r | 2 = 0 Els punts A de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t > 0, formen el con del futur o simplement, el futur de l’esdeveniment 0 els punts B de l’interior del con de llum que satisfan Δ s 2 > 0 amb Δ t < 0, formen el con del passat O , simplement, el passat de O els punts C de l’exterior del con de llum, que satisfan Δ s 2 < 0, formen el…
multiplet
Física
Conjunt de partícules que comparteixen certes propietats però que es diferencien d’acord amb alguna classificació donada per un grup de simetria.
Hi ha diferents tipus de multiplets, segons el nombre de components doblets , triplets , octuplets , decuplets Per exemple, protó i neutró formen el doblet del nucleó
eix d’una lent
Física
Recta que passa pels centres de curvatura de les superfícies (dioptres) que formen la lent.
quantitat de matèria
Física
Magnitud física proporcional al nombre d’entitats elementals que formen la matèria del sistema considerat.
La unitat SI de quantitat de matèria és el mol
timbre
Física
Música
Qualitat d’un so que permet distingir-lo dels altres que tenen idèntica altura i intensitat.
El timbre depèn de factors complexos acústicament nombre d’harmònics que formen el so, llur intensitat i selecció El timbre és modificat per la manera d’atacar o extingir el so
calibrador òptic
Física
Peça de vidre, una de les cares de la qual ha estat acuradament polida per tal d’aconseguir-ne un aplanament o una esfericitat el més perfectes possible.
És utilitzada per a verificar la perfecció de les superfícies òptiques, atès que, en collocar el calibrador damunt d’una d’aquestes, es formen franges d’interferència que palesen els defectes