Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
cèl·lula de Barton
Física
Convertidor de diferències de pressió en petits desplaçaments angulars, format per dues cambres elàstiques plenes d’oli de silicona, separades per un sistema hidràulic.
El desplaçament de les dues cambres és transmès a un eix giratori per l’acció d’una politja La cèllula de Barton és molt emprada com a detector de la pressió diferencial en els cabalímetres basats en la diferència de pressió generada per un element d’estrangulació
ondòmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar longituds d’ona o freqüències d’ones radioelèctriques.
Consta essencialment d’un circuit oscillant la freqüència del qual pot ésser ajustada mitjançant un condensador variable calibrat Els ondòmetres poden ésser de ressonància o d’absorció també hi ha aparells més precisos, com el d' Armagnat o el de Ferrie , i especialment els ondòmetres heterodins, que efectuen un heterodinatge entre l’ona a mesurar i la generada a l’aparell
bàscula electrònica
Física
Dispositiu per a determinar la força produïda per la càrrega sobre l’element receptor quan la força actua sobre una o més cèl·lules extensomètriques.
Utilitza el desequilibri produït en el pont de resistències que forma la cèllula com a magnitud transformada de la força produïda per la càrrega Hom mesura generalment la tensió generada amb un potenciòmetre electrònic graduat prèviament en quilograms força en funció del tipus de cèllula que cal emprar, que al mateix temps és condicionat per la gamma de càrregues per mesurar
nanopartícula incidental
Física
Nanopartícula generada de manera involuntària per l’activitat humana, sovint com a residu d’un procés industrial.
cambra de bombolles
cambra de bombolles del CERN
© Fototeca.cat
Física
Detector en què el pas d’una partícula carregada pel si d’un líquid superescalfat determina un deixant d’ions sobre el qual es forma una traça de bombolletes que visualitza la trajectòria de la partícula.
L’energia alliberada en cada punt d’ionització es transforma ràpidament en energia cinètica molecular, la qual cosa produeix un augment local de la temperatura i de la pressió de vapor, de manera que, en superar així la tensió superficial que tendiria a mantenir compacte el líquid, es formen les bombolletes d’un diàmetre d’uns 0,1 mm El sobreescalfament del líquid és aconseguit mitjançant una expansió elàstica ràpida adiabàtica, que dura només alguns millisegons, generada per un disposititu d’expansions i recompressions periòdiques amb una freqüència d’uns 100 Hz que és disparat…
invariància CP
Física
Simetria generada pel canvi conjunt de la conjugació de càrrega C, i de la paritat P, de les partícules que intervenen en una interacció.
La violació d’aquesta invariància únicament s’ha observat, en una proporció de l’ordre d’una vegada per milió, a la desintegració del kaó aquesta desintegració és produïda per la interacció feble
capa límit
Transports
Física
Capa turbulenta d’aire generada pel desplaçament d’aquest sobre la superfície rígida i rugosa del globus terraqüi i per l’elevació convectiva (per caldejament) de bombolles d’aire.
El seu gruix és d’1 km de mitjana entre 1 i 2 km durant el dia i 100 m a la nit
potència de pic
Física
Potència generada per un cèl·lula fotovoltaica o per una o diverses plaques fotovoltaiques en les condicions estàndard MA 1,5, a 25 ºC i amb un angle d’incidència normal.
làser
Un làser de CO2 emprat per a realitzar un tall continu de precisió en una planxa metàl·lica
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu que genera llum coherent, quasi monocromàtica i altament direccional, en el domini espectral que va de les ones submil·limètriques als raigs X.
L’ efecte làser , en què es fonamenta el funcionament d’aquests dispositius, consisteix essencialment en el fenomen anomenat emissió estimulada , que també és la base del màser Pel fet que fou desenvolupat primerament el màser i que ambdós dispositius es basen en el mateix fenomen hom anomenà originàriament màser òptic el làser Recreació del funcionament d’un làser © Fototecacat L’emissió estimulada fou estudiada inicialment per Einstein el 1917, i les possibilitats de la seva aplicació a l’amplificació d’ones ultracurtes màser fou establerta per CH Townes el 1951 i confirmada…