Resultats de la cerca

Treballà a l’observatori astronòmic d’Hamburg L’any 1931 construí un tipus especial de telescopi, anomenat cambra de Schmidt

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Hamburg Fins el 1941 treballà en aquesta universitat, i després ho féu en l’institut de tecnologia de Hannover fins el 1949, que fou nomenat professor a Heidelberg Els seus estudis sobre l’àtom i les teories que exposà sobre les capes nuclears el conduïren a proposar el seu model nuclear el 1949, establert amb la collaboració de MGoeppert-Mayer i EPWigner Tots tres reberen el premi Nobel de física el 1963 Amb MGoeppert-Mayer publicà Elementary Theory of Nuclear Shell Structure 1955

Fou professor de física a la Universitat de Berlín Inventà un tipus de pila i un mètode per a mesurar angles de desviació en els galvanòmetres sensibles Féu també recerques sobre la polarització elèctrica i el magnetisme

Confirmà les teories de Bohr i descobrí la transmissió d’energia en sistemes atòmics en estat de fluorescència El 1925 li fou concedit el premi Nobel de física, amb L Hertz, pel descobriment de les lleis de l’impacte d’un electró amb un àtom Escriví Anregung von Quantensprüngen 1926 i diversos articles sobre física molecular

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1971 pels seus treballs sobre la determinació de l’estructura electrònica i la disposició espacial de les molècules, especialment radicals lliures Ha estudiat també l’espectroscòpia atòmica i molecular, i ha reeixit a aplicar els estudis espectroscòpics a la identificació de certes molècules en atmosferes planetàries, cometes i a l’espai interestellar És autor de Constants of Diatomic Molecules 1979

Fou deixeble i ajudant de Helmholtz a Berlín i professor a Karlsruhe i a Bonn Interessat per la teoria de Maxwell sobre l’electromagnetisme, féu nombrosos experiments que confirmaren les idees d’aquell Inventà l’oscillador i el ressonador que avui porten el seu nom i obtingué les ones elèctriques d’alta freqüència que hom utilitzà després a la radiotelegrafia El 1887 descobrí l’efecte fotoelèctric i investigà la natura dels raigs catòdics És autor de nombroses memòries, entre les quals es destaca Über die Ausbreitungsgeschwindigkeit der elecktrodynamischen Wirkungen ‘Sobre la velocitat de…

Ha estat director de l’institut de física de Berlín i professor de la Universitat de Leipzig El 1925 rebé, amb J Franck, el premi Nobel de física per les seves investigacions de física atòmica

Alumne de Prandtl, treballà especialment en el camp de la dinàmica de fluids Hom anomena perfil de Blasius la llei de distribució de les velocitats en la capa límit laminar d’una placa plana

Investigà els efectes del buit, inventà una màquina pneumàtica i experimentà que en el buit el so no es propaga, hi és impossible la combustió i els animals hi moren El 1654 féu l’experiència dels hemisferis de Magdeburg Escriví i publicà Experimenta nova, ut vocatur Magdeburgica, de vacuo spatio 1672

A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…