Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
baròmetre de Torricelli
Física
Baròmetre de mercuri dissenyat per Torricelli (1643) a partir dels experiments que efectuà per fer evident la pressió atmosfèrica.
Consisteix en un tub de vidre d’uns 80 cm de longitud ple de mercuri destillat i totalment sec i submergit en una cubeta que també conté mercuri El descens del mercuri fins a igualar la pressió atmosfèrica sobre la superfície lliure de la cubeta origina una cambra baromètrica La pressió atmosfèrica és expressada pels millímetres de longitud que té la columna de mercuri a partir del nivell de la cubeta, si hom fa la mesura a 0°C Si la determinació és feta a t °C i h és l’altura de la columna, cal introduir el terme -0,00016 t h com a factor de correcció A més, caldrà introduir les correccions…
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent que representa el voltatge…
refrigerant
Física
Fluid de característiques apropiades per a absorbir energia calorífica a un nivell determinat de temperatura i transportar-la a un nivell diferent.
Són refrigerants primaris aquells que formen part d’un cicle de refrigeració i que transporten l’energia calorífica des d’un nivell de baixa temperatura a un de més alta Internacionalment són designats per un número codificat segons llur constitució química precedit de la lletra R Comercialment el número de codi va precedit d’un nom específic per a cada fabricant Així, les famílies dels Arcton, Freon, Frigen, etc, corresponen a refrigerants de diferents firmes comercials Les característiques físiques desitjables en un refrigerant primari són pressions de condensació i evaporació convenients…
ciclotró

Esquema del disc central intercalat entre els dos pols magnètics
© Fototeca.cat
Física
Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d’un camp magnètic constant.
Fou ideat per E O Lawrence i MS Livingston el 1932 Consisteix en dos elèctrodes buits, de forma semicilíndrica per la qual cosa hom els anomena des , que creen un camp elèctric E d’alta freqüència entre ells, tot el conjunt essent travessat perpendicularment per un camp magnètic constant Al centre del cilindre que formen els dos elèctrodes des , hi ha una font de partícules o ions que són accelerats linealment pel camp elèctric cap a l’interior de les des , i un cop aquí descriuen una trajectòria espiral a causa del camp magnètic transversal A cada mitja volta les partícules reben una…
anell de col·lisió
Física
Accelerador de partícules en què hom fa col·lidir feixos de partícules de sentits contraris.
Bé sigui provocant xocs entre partícules de càrregues oposades electró-positró, protó-antiprotó, o bé entre partícules iguals electró-electró, protó-protó, l’energia disponible és la màxima possible, és a dir, la suma de les energies de les partícules que collideixen Atès que, en un accelerador de fitó fix, l’energia disponible en una collisió entre una partícula d’energia E i una partícula igual de massa en repòs m en eV és , i que en un anell de collisió és E D = 2 E , és clar que aquest darrer presenta avantatges quant a l’energia assolible a fi d’investigar l’estructura de la matèria L’…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
temps
Astronomia
Física
Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps (espai de Minkowski) que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.
El concepte de temps va lligat al de simultaneïtat en el sentit que la localització d’un esdeveniment és determinada per comparació amb la simultaneïtat amb els que es produeixen en un sistema de referència que és anomenat rellotge Segons Einstein, el temps d’un esdeveniment és la indicació que dóna un rellotge collocat en el punt de l’espai on té lloc l’esdeveniment Com que la transmissió d’una informació és feta amb una velocitat finita, car com a màxim serà la de la llum, la noció de temps comporta la d’espai Per a dos observadors diferents que estiguin en repòs entre ells, els…