Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
pes atòmic
Física
Dit del nombre abstracte que dona la massa d’un àtom de l’element que hom considera respecte a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 12.
Cal remarcar que, en dir massa d’un àtom, això significa el valor mitjà de les masses dels àtoms isòtops que es troben en la mescla natural que forma l’element considerat per això, en les taules de pesos atòmics hom indica entre parèntesis els valors corresponents als pesos atòmics d’elements rars o artificials, amb els quals no es pot definir una mescla isotòpica natural
al·lòbar
Física
Element químic que té una composició isotòpica diferent de la natural.
Per exemple, l’urani enriquit emprat com a combustible als reactors nuclears és un allòbar de l’urani natural
isotró
Física
Tipus d’espectròmetre de massa en el qual la separació isotòpica d’un element és efectuada en el temps en comptes de fer-ho en l’espai.
radioactivitat
Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ
© Fototeca.cat
Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…
efecte Szilard-Chalmers
Física
Separació isotòpica que es produeix en el si d’un compost químic, on un dels núclids que el componen és radioactiu, gràcies al fet que, per reacció, en el moment d’emetre una radiació γ, un nucli radioactiu té una energia cinètica que el separa irreversiblement de la molècula de què formava part.