Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
electró aparellat
Física
Cadascun dels electrons que, juntament amb un altre de spin oposat, ocupa un orbital atòmic o molecular.
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
Ernest Thomas Sinton Walton
Física
Físic irlandès.
En 1926-34 treballà al Laboratori Cavendish, del Trinity College de Cambridge, on féu recerques en el camp de la física nuclear, juntament amb JDCockcroft, sobre partícules accelerades protons per a l’acceleració proposaren un aparell conegut com a generador cascada o de Cockcroft-Walton Pels seus treballs rebé el premi Nobel de física el 1951, juntament amb Cockcroft Des del 1934 fins a la jubilació 1974 treballà al Trinity College de Dublín
John Douglas Cockcroft
John Douglas Cockcroft
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Treballà amb Walton en el camp de la transmutació del nucli atòmic mitjançant partícules accelerades El 1932 construí el primer accelerador de partícules i assolí de fer, juntament amb ETSWalton, la primera transmutació artificial del liti i del bor Assajà també amb hidrogen pesant i trobà nous nuclis atòmics fins aleshores desconeguts Fou professor a Cambridge 1939-46 i participà en el projecte Manhattan durant la Segona Guerra Mundial Membre de la Royal Society el 1936, fou premi Nobel de física el 1951, juntament amb Walton El 1961 li fou concedit el premi Àtoms…
William Henry Bragg
Física
Físic anglès.
Professor a les universitats d’Adelaide 1886 i de Leeds 1908 Estudià la penetració i el poder ionitzant de les partícules α i, juntament amb el seu fill, la reflexió i la difracció dels raigs X sobre cristalls, seguint els treballs de von Laue, que permeten l’estudi de les estructures cristallines Per aquestes tècniques rebé, juntament amb el seu fill, William Lawrence, el 1915, el premi Nobel de física Construí un espectrògraf d’altes freqüències Fou president de la Royal Society És autor de Radioactivity 1912, X-Rays and Crystal structure 1915, Concerning the Nature of Things…
Gustav Kirchhoff
Física
Físic alemany.
Professor a Breslau i a Heidelberg, continuà els treballs d’Ohm sobre la resistència elèctrica i estudià la propagació dels senyals telegràfics al llarg d’un conductor de secció circular equació dels telegrafistes Juntament amb RWBunsen féu estudis d’espectroscòpia, que li permeteren d’aclarir la causa de les ratlles de Fraunhofer, i inicià l’anàlisi espectral del Sol i d’altres astres Enuncià les lleis que duen el seu nom, sobre les radiacions dels cossos Juntament amb Bunsen, descobrí per espectroscòpia el cesi i el rubidi i introduí en física la noció de cos negre…
Felix Bloch
Física
Físic helvètico-nord-americà.
Estudià a Zuric i Leipzig, on fou alumne de Heisenberg el 1930 anà a Copenhaguen, on collaborà amb Bohr El 1933 emigrà als EUA, on fou professor a la Universitat de Stanford fins el 1971 El 1952 li fou concedit, juntament amb EMPurcell, el premi Nobel de física pel descobriment de la ressonància magnètica nuclear , que permet l’estudi del nucli atòmic Ha fet també contribucions a la física d’estat sòlid Ideà un mètode per a polaritzar neutrons 1934, amb el qual, juntament amb LÁlvarez, determinà el moment magnètic del neutró 1939 Estudià la forma de les funcions d’…
Christiaan Huygens

Christiaan Huygens
© Fototeca.cat
Física
Físic neerlandès.
El 1673 publicà la seva obra cabdal, Horologium oscillatorium , síntesi dels seus coneixements de mecànica, que fructificaren en l’invent del rellotge de pèndol Juntament amb el seu germà Constantijn, construí telescopis gràcies als quals pogué explicar l’anell de Saturn i descobrir Tità, satèllit de Saturn i microscopis amb els quals investigà sobre petits organismes vius És famosa la seva teoria sobre la natura ondulatòria de la llum Traité de la lumière , 1690 Feu importants aclariments sobre la força centrífuga De vi centrifuga i sobre el xoc dels cossos elàstics De motu…
espai de Minkowski
Física
Espai que resulta en considerar que les tres coordenades de l’espai ordinari, juntament amb el temps, formen un sol espai de quatre dimensions.
És anomenat també espaitemps , i fou introduït per HMinkowski a fi de presentar d’una manera elegant i simple la formulació matemàtica de la relativitat especial
Edward Uhler Condon
Física
Físic nord-americà.
L’any 1928, juntament amb RWGurney, elaborà una teoria per a explicar el mecanisme de la desintegració alfa Aquesta teoria es basa en l’anomenat efecte túnel quàntic
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina