Resultats de la cerca

Conseller de l’elector de Magúncia 1672, fou enviat a París, on residí quatre anys, decisius per a la seva formació Sis anys abans, però, quan aspirava a una plaça de professor de filosofia a Leipzig, ja publicà una Dissertatio de arte combinatoria , inspirada en l' Ars magna de Llull Bibliotecari i historiògraf dels ducs de Hannover, viatjà per tot Alemanya i Itàlia intensificà, així, els seus contactes amb molts savis de l’època També es relacionà amb el cercle lullià de Magúncia i fou amic de Buchels, collaborador de Salzinger en l’edició maguntina de les obres de Llull 1721-42 Entre les…

Professor a la Universitat de Basilea i a la de Leipzig, féu recerques en electricitat, calor, torsió, magnetisme, etc Descobrí l’efecte que duu el seu nom sobre la conductivitat dels metalls Estudià també l’endosmosi i la resistència elèctrica dels electròlits

Fou professor de física a Leipzig 1834, però una llarga malaltia 1839 l’apartà de l’ensenyament i el portà a desenvolupar el seu pensament filosòfic, centrat especialment en qüestions psicològiques i religioses En filosofia intentà d’elaborar un sistema metafísic de base inductiva Influït per Schelling i per les filosofies orientals, escriví Nanna oder über das Seelenleben der Pflanzen ‘Nanna o sobre la vida psíquica de les plantes’, 1848 i Zend-Avesta oder über die Dinge des Himmels und des Jenseits ‘Zend Avesta o sobre les coses del cel i del més enllà’, 1851 Per la seva obra Elemente der…

Professor a diverses universitats alemanyes, féu recerques en cristallografia, termodinàmica i magnetoòptica, camp en el qual descobrí l’efecte que duu el seu nom Publicà Thermodynamik 1903-04 en dos volums i Lehrbuch der Kristallphysik 1910

Ha estat director de l’institut de física de Berlín i professor de la Universitat de Leipzig El 1925 rebé, amb J Franck, el premi Nobel de física per les seves investigacions de física atòmica

Estudià a Göttingen, Friburg i Berlín, i fou professor a Leipzig, Giessen i Berlín Investigà especialment en òptica i desenvolupà la teoria electrònica dels metalls Publicà Physik des Äthers 1894 i Lehrbuch der Optik 1900

Estudià a Tòquio, a Kyoto i a Leipzig Elaborà una teoria sobre l’electrodinàmica quàntica i féu recerques importants en física atòmica, dinàmica quàntica i electromagnetisme El 1965 li fou atorgat el premi Nobel de física, juntament amb RPFeynman i JSSchwinger

Estudià a Karlsruhe i a Leipzig i residí un quant temps a la Gran Bretanya finalment se n'anà als EUA, on fou professor de diverses universitats Participà en la construcció de la bomba atòmica i en la d’hidrogen

Estudià a les universitats de Munic, Leipzig, Manchester i New Haven Des del 1910 fou professor de física i química a la Universitat de Yale, on descobrí l' ioni , isòtop del tori i producte de la desintegració de l’urani El 1907, arran d’un suggeriment fet per Rutherford, reeixí a calcular l’edat dels minerals segons llur contingut de plom

Estudià a Berlín, Munic, Leipzig i Zuric Treballà a Zuric, Manchester i Cambridge del 1929 al 1937 Ha estat professor de matemàtiques 1937-46 i de física teòrica 1946-63 a Birminghan, a Oxford 1963-74 i a Washington 1974-77 Del 1940 al 1945 treballà a Los Alamos en física nuclear, i collaborà amb ORFrisch en el desenvolupament del programa britànic nuclear Contribuí teòricament a l’avanç en l’ús de l’urani 235, en la producció de les reaccions en cadena i la idea de la massa crítica