Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
Evangelista Torricelli
Evangelista Torricelli
© Fototeca.cat
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià a Faenza i Roma Feu amistat amb Galileu 1641, del qual fou secretari i successor com a matemàtic del gran duc de Toscana, a la mort d’aquell 1642 Estudià el moviment dels cossos i llur equilibri El 1643 dugué a terme la cèlebre experiència, coneguda amb el seu nom, per mesurar la pressió atmosfèrica, mitjançant un tub de mercuri, la qual cosa constitueix el fonament del baròmetre Estudià també el vessament dels líquids i construí diversos instruments, entre els quals un termòmetre Com a matemàtic, destacà en geometria estudià l’espiral logarítmica i la…
George Gabriel Stokes
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic irlandès.
Estudià la dinàmica dels fluids i establí la llei que duu el seu nom Investigà també la fluorescència i la difracció de la llum, en el qual camp enuncià una llei coneguda també amb el seu nom Com a matemàtic formulà un teorema sobre les integrals de superfície 1849 i estudià la convergència de les sèries
Giovanni Battista Benedetti
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic italià.
Estudià matemàtica amb Tartaglia, i el 1567 fou nomenat matemàtic a la cort del duc de Savoia Intentà de construir una “filosofia matemàtica de la natura” amb idees provinents d’Arquimedes Atacà durament la física i la cosmologia aristotèliques Formulà una llei de la caiguda dels cossos Seguidor de Copèrnic, tot i no conèixer-ne bé la teoria, influí sobre Galileo Galilei Estudià altres problemes en la hidroestàtica i l’àlgebra, i el seu llibre més famós és Diversarum speculationum liber 1585
Edward Norton Lorenz
Meteorologia
Física
Matemàtic i meteoròleg nord-americà.
Estudià matemàtiques al Dartmouth College de Nou Hampshire i a la Universitat de Harvard El 1942 fou destinat al servei meteorològic de l’exèrcit dels EUA, i el 1943 es graduà en aquesta disciplina al Massachusetts Institute of Technology 1943, on es doctorà el 1948 i desenvolupà la seva aportació científica i hi exercí la docència fins el 1985 A partir de la construcció d’un model matemàtic del moviment de l’aire en l’atmosfera, descobrí que modificacions molt petites en les variables utilitzades repercutien en canvis de grans proporcions en els resultats finals fenomen conegut…
poncelet
Física
Unitat auxiliar de potència equivalent al treball efectuat en un segon per una força de 100 kp actuant durant un metre de recorregut: 1 poncelet = 100 kp·m/s = 100 kgm/s = 980,7 W.
Actualment no és emprada Rep el seu nom del matemàtic JV Poncelet
física del continu
Física
Mètode d’anàlisi dels fenòmens físics que no té en compte l’estructura atòmica de la matèria.
El seu cos matemàtic és constituït per la teoria clàssica de camps camp
escala de Brix
Física
Escala areomètrica emprada en la indústria del sucre, els graus de la qual donen el percentatge en pes de sacarosa pura continguda en una solució.
Fou inventada pel matemàtic i enginyer alemany Adolf Ferdinand Wenceslaus Brix 1798-1870
Manuel Rossell i Viciano
Filosofia
Física
Cristianisme
Físic i eclesiàstic, es graduà de doctor a València, on obtingué (1763) la càtedra de filosofia; hi fou el primer a explicar el sistema de Newton.
Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics
hartree
Física
Unitat d’energia emprada en física atòmica i espectroscòpia, igual a 4π2 me4 / h2, on m i e són, respectivament, la massa i la càrrega de l’electró, i h és la constant de Planck.
Equival a 27,2 eV, o sigui a uns 4,33×10 -18 J Rep el seu nom del físic i matemàtic anglès Douglas Rayner Hartree 1897-1958
gauss
Física
Unitat d’inducció magnètica en el sistema CGS electromagnètic.
El seu símbol és Gs Correspon a 1 maxwell per cm 2 i equival a 10 - 4 tesles Rep sel seu nom del matemàtic Carl Friedrich Gauss
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina