Resultats de la cerca

Es mostren 517 resultats

electró no localitzat

Física
Electró la funció d’ona del qual no és confinada a les proximitats d’un nucli sinó que s’estén per una molècula o estructura cristal·lina.
Gran enciclopèdia catalana

ChatGPT no és el teu amic

Física
Els assistents basats en intelligència artificial són cada cop més presents en la nostra vida digital Però, fins a quin punt podem confiar-hi L’article “ ChatGPT no és el teu amic ” analitza els riscos de percebre aquestes eines com a entitats properes i les implicacions ètiques i socials que comporta Descobreix per què és important mantenir una mirada crítica sobre la IA i entendre que, malgrat la seva utilitat, no té emocions ni intencions Llegeix l’article complet del físic  Hèctor Garcia Morales  al seu blog  Singularitats , i segueix-nos a Divulcat per més reflexions sobre…

radioactivitat

Radioactivitat natural. Un camp magnètic desvia els raigs α i β, però no afecta els raigs γ

© Fototeca.cat

Física
Fenomen físic que presenten certes substàncies.
Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…
Gran enciclopèdia catalana

angle de contacte

Angle de contacte entre un líquid i la paret del dipòsit: si φ1 90º el líquid no mulla

© Fototeca.cat

Física
Angle que forma la superfície d’un líquid en el punt en què aquest fa contacte amb les parets que el contenen.
Si aquest angle ϕ és inferior a 90° hom diu que el líquid mulla el sòlid si ϕ = 0, que el mulla perfectament si ϕ > 90°, que no el mulla φ 2
Gran enciclopèdia catalana

dielèctric

Electrònica i informàtica
Física
Cos no conductor de l’electricitat.
Contràriament als conductors, en els dielèctrics les càrregues elèctriques no es poden moure lliurement i llur desplaçament no pot superar l’ordre de les dimensions atòmiques Els cossos amb aquestes característiques són anomenats aïllants , puix que un camp elèctric no hi crea cap corrent elèctric aquest camp, però, resta modificat per la presència del dielèctric En particular, les seves propietats expliquen el funcionament dels condensadors elèctrics La seva magnitud característica és la constant dielèctrica o permitivitat
Gran enciclopèdia catalana

il·lusió òptica

Il·lusió òptica les línies llargues són paral·leles i no pasa oliqües (a dalt); els costats del quadrat semblen corbats i són rectes.

© Fototeca.cat

Biologia
Física
Fenomen òptic consistent en una avaluació errònia de la forma o les dimensions d’un objecte, deguda a la mala interpretació de les imatges que reben els ulls.
 
Gran enciclopèdia catalana

viscositat

Representació de la viscositat en aigua no turbulenta, en què F és proporcional a v (v, velocitat de la barcassa o de cada làmina d’aigua; F, força exercida per a vèncer la resistència -F al desplaçament)

© Fototeca.cat

Física
Resistència que ofereixen tots els fluids, i alguns sòlids, a canviar llur forma sota l’acció de forces exteriors.
Hom distingeix la viscositat absoluta, o dinàmica, de la cinemàtica La viscositat dinàmica mesura la força tangencial F que cal fer sobre una capa fluida, que es desplaça sobre una altra, per unitat de superfície S de contacte i de velocitat de desplaçament Hom l’escriu η Y Fl/Sv , l essent el gruix de fluid que forma les dues capes considerades la unitat de mesura en el sistema SI és el poiseuille, i en el sistema CGS, el poise La viscositat dinàmica és funció de la temperatura, però pràcticament independent de la pressió per a gasos líquids La viscositat cinemàtica és la relació entre la…
Gran enciclopèdia catalana

levitació

Entre un imant que cau i una placa de material conductor situada a sota apareixen forces de repulsió magnètica qeu no eviten la caiguda de l’imant (a). Amb cert tipus de semiconductor, la repulsió manté l’imant suspès (b). Diversos sistemes de levitació magnètica pewr moncarril s’ispiren en aquest principi: l’esquema (c) en mopstra un d’experimentat al Japó (repulsió entre electroimants i carrils metal·lics)

© Fototeca.cat

Física
Estat d’un cos sotmès a una força sustentadora que equilibra el seu pes, de manera que es manté en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
En metallúrgia, hom empra la levitació per tal d’evitar els contactes materials del metall amb l’entorn fusió en levitació La levitació magnètica és el principi dels sistemes d’impulsió d’alguns transports avançats
Gran enciclopèdia catalana

efecte Doppler

Si la font F no es mou, la freqüència de les ones és la mateixa per a A i B (a dalt); si F s’allunya de A i s’acosta a B, hi ha un desplaçament cap al vermell per a A i cap al violeta per a B (a baix)

© Fototeca.cat

Física
Donada una font que emet una ona (sonora, electromagnètica, etc), diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador, causada pel moviment relatiu entre font i observador.
Descobert per Doppler el 1842, fou descobert independentment per Fizeau el 1848, per la qual cosa és anomenat també efecte Doppler-Fizeau En el cas del so, l’efecte es tradueix en l’augment del to cap als aguts en aproximar-se la font a l’observador i en la disminució cap als greus en allunyar-se'n per exemple, és el cas del xiulet de la locomotora En el cas de la llum, el moviment d’aproximació entre la font lluminosa i el receptor produeix un desplaçament de les ratlles de l’espectre cap al violeta, mentre que un allunyament de la font en provoca un desplaçament cap al vermell A escala…
Gran enciclopèdia catalana

anelasticitat

Física
Comportament no perfectament elàstic d’un cos.
Un cop anullat l’origen de la deformació el cos no torna a les dimensions originals
Gran enciclopèdia catalana