Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
mètode de Le Chatelier
Física
Mètode gràfic per a determinar la temperatura teòrica de combustió en funció de la potència calorífica útil d’un combustible.
La corba és determinada per punts a cada valor arbitrari de la temperatura de combustió, representada en abscisses, correspon un valor tabulat de la calor d’escalfament de cadascun dels components del combustible, la suma dels quals és la potència calorífica total, representada en ordenades
diagrama de Mollier
Diagrama de Moñlier del vapaor d’aigua
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o el rendiment…
diagrama d’Ostwald
Física
Diagrama utilitzat per a determinar les condicions d’una combustió òptima a partir de les dades que proporciona una anàlisi dels fums.
Per a construir el diagrama, que té forma triangular, hom representa en ordenades el percentatge de CO 2 i en abscisses el percentatge de O 2 , i dibuixa els punts corresponents als percentatges màxims de CO 2 i O 2 en els fums d’un combustible determinat quan no hi ha excés d’aire Aquests dos punts, juntament amb el punt d’abscissa 21 corresponent al percentatge màxim possible d’oxigen determinen els vèrtexs del triangle Hom traça també les línies d’excés d’aire constant i de CO constant, que són dues famílies de rectes paralleles L’anàlisi dels fums permet de situar el punt del…
temperatura de color
Electrònica i informàtica
Física
Temperatura absoluta del cos negre per a la qual les ordenades de la corba de distribució espectral de l’emissió són aproximadament proporcionals a les de la radiació considerada.
Així, aquesta i la del cos negre tenen el mateix cromatisme
punt eutèctic
Física
Química
Punt del diagrama de canvi de fases determinat per la proporció de la mescla eutèctica, en abscisses, i la temperatura de solidificació d’aquesta, en ordenades (quan hom considera constant la pressió).
diagrama N-Z
Física
Representació gràfica dels distints núclids en un sistema de coordenades cartesianes rectangulars en el qual el nombre atòmic es representa a l’eix d’abscisses i el nombre de neutrons a l’eix d’ordenades.
fase
Diagrama de fases: (a) d’un sistema d’un sol component (F, corba de fusió; S, corba de sublimació; V, corba de vaporització); (b) d’un sistema binari líquid-vapor (TA i TB. punts d’ebullició d’A i B); (c) d’un sistema binari solid-líquid eutèctic (TA i TB. punts de fusió d’A i B); E punt eutèctic; CE, composició eutèctica: α i β són les dues fases sòlides que es presenten
© Fototeca.cat
Física
Química
Part d’un sistema, formada per un nombre qualsevol de components, homogènia i amb uns límits ben determinats que la separen de les altres parts del sistema i de la resta de l’univers.
La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…
color
Mescla additiva (a l’esquerra) i substractiva (a la dreta) de colors
© Fototeca.cat
Art
Física
Psicologia
Qualitat de la sensació produïda en un observador per l’efecte distint que provoquen en la retina les llums de diferents longituds d’ona compreses entre uns 380 i uns 760 nm.
El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…