Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
calidòfon
Física
Instrument inventat per C. Wheatstone per a observar les corbes de Lissajous
.
Consisteix en una sèrie de tiges, de la mateixa longitud però amb seccions rectangulars diferents, que, en fer-les oscillar, palesen, gràcies a la persistència de la imatge a la retina, les diferents corbes originades
cambra
Física
Detector de radiacions ionitzants, ja siguin partícules carregades elèctricament (electrons, protons, ions, etc) o neutres (fotó, neutró, etc).
En el cas de partícules carregades, analitzen directament la ionització que produeix el seu pas pel si d’un fluid un líquid o un gas en el cas de partícules neutres, detecten les partícules carregades originades per la reacció de les partícules incidents amb algun material sensible Les cambres són usades per a l’estudi de les radiacions còsmiques, i constitueixen una de les parts més essencials d’un accelerador de partícules
escintil·lació
Física
Producció de petites guspires lluminoses per part d’un escintil·lador, originades pels impactes de partícules d’alta energia.
La llum és produïda per fluorescència comptador d’escintillacions
aerodinàmica

Comparació entre les capacitats de penetració de tres objectes de la mateixa secció però de diferents perfils aerodinàmics
© fototeca.cat
Física
Branca de la física que estudia els fenòmens que es produeixen en tot moviment relatiu entre un cos i un fluid (gas o aire).
El desenvolupament de l’aerodinàmica ha estat molt lent al llarg de la història Fins a mitjan segle passat hom només havia fet experiències sobre l’escolament d’un fluid per un conducte, l’acció del vent sobre els edificis i la balística dels projectils La naixença de l’aviació demostrà la necessitat de desenvolupar aquesta ciència per tal d’assegurar l’èxit en la construcció de nous tipus d’avions En desplaçar-se un cos en un fluid, són originades variacions de pressió, les quals, per definició, es propaguen a la velocitat del so L’aerodinàmica estudia, doncs, moviments…
buit
Física
En el context de la física clàssica, concepte límit d’un espai desproveït totalment de matèria, en el qual es propaguen els camps.
L’evolució de la noció de buit ha progressat parallelament a l’evolució de les teories de la composició de la matèria i de les interaccions, i a l’avenç de les tecnologies per a la producció del buit Així, mentre Pascal demostrà al segle XVII l’existència del buit mitjançant un baròmetre, la interpretació excessivament mecanicista dels fenòmens ondulatoris feu que al segle XIX hom considerés erròniament que les ones electromagnètiques requerien d’un medi material per a propagar-se, l’ èter , que havia d’omplir tot l’espai, fins i tot l’espai “buit” El buit total el no-res és un concepte…