Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ondòmetre
Electrònica i informàtica
Física
Aparell per a mesurar longituds d’ona o freqüències d’ones radioelèctriques.
Consta essencialment d’un circuit oscillant la freqüència del qual pot ésser ajustada mitjançant un condensador variable calibrat Els ondòmetres poden ésser de ressonància o d’absorció també hi ha aparells més precisos, com el d' Armagnat o el de Ferrie , i especialment els ondòmetres heterodins, que efectuen un heterodinatge entre l’ona a mesurar i la generada a l’aparell
amplitud
Física
Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode.
Quan la magnitud vibratòria pot ésser expressada per una funció sinusoidal del tipus ft = A sin οt + ϕ, l’amplitud val A i correspon al cas en què sin οt + ϕ val 1
elongació
Física
Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d’equilibri en cada moment.
L’elongació màxima és l' amplitud de l’oscillació
amplitud doble

Amplitud d’un moviment oscil·làtori periòdic (a = amplitud; 2a = amplitud doble)
Física
Diferència algèbrica entre els valors extrems d’una magnitud vibratòria o oscil·lant en un període.
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
àtom

Model d’àtom de Bohr-Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Sistema format per un determinat nombre de partícules elementals (essencialment protons, neutrons i electrons) que, essent elèctricament neutre, posseeix intrínsecament les característiques d’un element químic i n’és la quantitat més petita que pot intervenir en una combinació química.
Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…