Resultats de la cerca

Fou originàriament definida com la quantitat de calor necessària per a augmentar la temperatura d’un gram d’aigua destillada de 14,5°C a 15,5°C, a la pressió atmosfèrica normal constant D’acord amb el principi de conservació de l’energia, hom prefereix de definir-la en unitats de treball Així, hom ha definit la caloria termoquímica , 1 cal t h =4,184 J 1948, la caloria a 15°C o caloria, pròpiament, 1 cal 1 5 =4,185 5 J 1950 i la caloria de les taules internacionals, o caloria IT , 1 cal I T =4,186 8 J 1956 Té com a múltiples la gran caloria o quilocaloria , 1 kcal=10 3 cal, i la tèrmia , 1 th…

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…

Posteriorment, el mot ha estat emprat per a designar el fotó i, per extensió, com a sinònim de partícula elemental

Consistent en l’aparició, en la llum dispersada per un fluid, d’unes freqüències ν 1 , ν 2 , una d’elles més gran i l’altra més petita que la de la radiació incident, amb una intensitat molt més petita que la de la llum dispersada de freqüència igual a la incident ν 0 La relació entre les freqüències és ν 1 , 2 = ν 0 ± ν´, on ν´ només depèn de les molècules del fluid responsable de la dispersió

Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai